Carlisme i Socialisme: Oposició a la Restauració Borbònica
El Carlisme durant la Restauració
Reorganització i pèrdua de suports
El carlisme, que havia estat derrotat de nou el 1876, va trigar a reorganitzar-se i, a partir d'aquell moment, només va tenir una certa força a les províncies forals: Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia. A més, l'aparició del nacionalisme basc i el nacionalisme català va reduir encara més les seves bases socials.
L'aliança entre l'Església i el règim de la Restauració va deixar el carlisme sense una part dels seus suports tradicionals. Bona part del clergat es va anar allunyant del carlisme i es va mostrar partidari de la integració dels catòlics en el sistema canovista, com demostra la incorporació del grup Unió Catòlica, dirigit per Alejandro Pidal, al Partit Conservador.
Modernització i escissions internes
L'any 1886, Vázquez de Mella va liderar un intent de modernització del Partit Carlí que va quedar reflectit en l'Acta de Loredan. La seva proposta mantenia el caràcter catòlic i tradicionalista, així com el compromís amb la recuperació dels furs.
A l'altre extrem, el carlisme va patir l'escissió del sector integrista liderat per Ramón Nocedal. La jerarquia eclesiàstica catalana, encapçalada pel bisbe Josep Morgades, va fer pressió sobre el clergat perquè abandonés el carlisme. Així, molts capellans van renunciar a donar suport al carlisme insurreccional i van acceptar la col·laboració amb el sistema liberal.
La Comunió Tradicionalista
A partir del 1890, el carlisme va ser reconstruït amb l'aspiració de convertir-lo en un partit de masses. Amb el nom de Comunió Tradicionalista, el carlisme va esdevenir un grup actiu d'oposició al sistema de la Restauració. El 1896 va aconseguir 10 diputats a tot Espanya.
El Socialisme: naixement del PSOE i la UGT
L'arribada dels liberals al poder l'any 1881 va comportar una certa permissivitat governamental, que es va complementar amb la Llei d'Associacions, que legalitzava les associacions obreres. Aquest nou context va afavorir les activitats del PSOE, liderat per Pablo Iglesias.
L'any 1886 va començar a publicar-se El Socialista, l'òrgan d'expressió oficial del partit. El 1888 es va fundar a Barcelona el primer sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT).
El socialisme estava més arrelat a:
- Madrid
- Astúries
- El País Basc
En canvi, tenia pocs adeptes a Catalunya.