Casa Kaufmann i Museu Guggenheim de Bilbao: Arquitectura d'Autor

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada

Casa Kaufmann, també coneguda com a Casa de la Cascada.

Frank Lloyd Wright (Wisconsin, 1867 - Phoenix, 1959) va treballar entre 1887 i 1893 com a deixeble de Louis H. Sullivan a Chicago. La seva arquitectura es basa en la idea que l'edifici ha d'estar derivat de l'entorn natural, buscant l'harmonia. Wright era un personatge orgullós, arrogant, infantil, egoista, competitiu i polèmic. Va estar casat amb Kitty, amb qui va tenir sis fills, i més tard amb Maude i Olgivanna. A Taliesin va fundar el 1938 la seva escola i va desenvolupar nous materials.

Organicisme

Wright va promoure el moviment organicista, una filosofia artística que defensa la unificació de l'habitatge humà amb el medi natural.

Context històric

La casa es va construir a Bear Run, Pennsilvània (EUA), durant el període d'entreguerres. Aquest temps va estar marcat per la crisi del 29, el New Deal, la inestabilitat política, la Segona Guerra Mundial i la guerra civil espanyola, que van provocar una marxa d'intel·lectuals cap als EUA. Wright no va formar part de la Bauhaus ni del surrealisme.

Característiques arquitectòniques

• Planta: geomètrica i lliure, composta per formes rectilínies horitzontals i verticals.
• Materials: formigó armat, pedra, vidre i alumini.
• Sistema de coberta: pla.
• Estructura: sustentada per pedres i columnes de formigó armat esglaonades segons el desnivell del terreny.
• Espai interior: espai lliure, balcons, llum natural i integració amb la natura.
• Espai exterior: tres plantes esglaonades, xemeneia, terrasses en voladís i una asimetria volguda.

Encàrrec i concepte

La casa va ser encarregada per la família Kaufmann, propietaris de grans magatzems, com a segona residència. Representa la unitat entre la persona i la natura (organicisme) i la integració total dels elements del lloc amb les necessitats personals.

Wright va ser un innovador en el funcionalisme i va influir en arquitectes japonesos, així com en Alvar Aalto i John Utzon. Altres obres seves rellevants són la Casa Robie, l'Imperial Hotel, la Casa Darwin D. Martin i, com a referència externa, l'Òpera de Sydney.

Museu Guggenheim de Bilbao

Museu Guggenheim de Bilbao, obra de Frank O. Gehry.

Frank O. Gehry va néixer a Toronto (Canadà) el 1929, però té nacionalitat nord-americana. Va estudiar i treballar a Los Angeles i es va graduar a Harvard el 1951. Es va casar i va tenir dues filles. Va viure a París, on va treballar amb Le Corbusier i altres arquitectes europeus, i el 1962 va tornar a Los Angeles per fundar el seu despatx. Es caracteritza per un estil peculiar i impactant, format per formes geomètriques simples, un joc de volums i l'ús de materials innovadors. És arquitecte, escultor i artista.

Dades de la construcció

• Període de construcció: 1991-1997.
• Volum: 35.000 m³ aproximadament.
• Ubicació: Bilbao (Espanya), a la vora de la ria del Nervión.
• Funció: museu d'art modern i contemporani.

Deconstructivisme

El deconstructivisme és un moviment que va sorgir a finals dels anys 80 als Estats Units. S'hi treballen el fragment, el disseny no lineal, la manipulació de superfícies i les formes no rectilínies. El nom va néixer a l'exposició d'arquitectura deconstructivista del MoMA de Nova York (1988), i s'inspira en la filosofia de Jacques Derrida.

Característiques arquitectòniques

• Planta: poligonal.
• Ritmes: horitzontals i verticals, ondulats i dinàmics, sense tradició.
• Estructura: volums interconnectats i ortogonals, amb pedra calcària i formes corbades.
• Revestiment: làmines de titani d'1/5 mm, úniques, unides per un mur cortina de vidre tractat que aporta transparència i translucidesa, sense generar calor ni radiació, amb un efecte de «boatiné».
• Vestíbul: marquesina d'entrada.
• Sala del peix: 30 x 130 m, sense columnes. El suport es fa amb parets de vidre sobre una estructura metàl·lica assistida per ordinador.
• Columnes: de pedra, no monolítiques.
• Accés: entrada principal amb una gran escalinata i desnivell amagat.
• Atri: vertebra l'espai interior i distribueix tres nivells de sales d'exposició, connectades per passarel·les corbes.
• Galeries: 19 en total (10 ortogonals i 9 irregulars).
• Materials: pedra calcària, vidre, titani i acer.

Integració urbanística

El museu es va construir al marge del Nervión, a 16 m per sota del nivell de l'Eixample, de manera que no sobresurt i s'integra amb l'entorn. Projecte de reconversió industrial en espai públic i remodelació urbanística, és un exemple de l'arquitectura espectacular i sobremediatitzada de la postmodernitat.

Influències i referents

Gehry es va inspirar en Jacques Derrida, Alvar Aalto, Jørn Utzon i Daniel Libeskind, així com en l'art del segle XX i en Zaha Hadid. Les seves formes es basen en la rotació de cossos geomètrics amb una vocació escultòrica.

Altres obres seves destacades són el Vitra Design Museum, les Bodegues Marqués de Riscal, el Museu Weisman, el vestíbul del DG Bank i el Walt Disney Concert Hall.

Les seves primeres obres són contemporànies a les de Wright i ell mateix és considerat un innovador.