Casa Milà: Anàlisi i Context Històric
Autor: Antoni Gaudí (1852 – 1926)
Cronologia: 1907 – 1910
Estil: Modernisme
Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro
Localització: Barcelona
Context Històric
A la Catalunya del XIX apareix, com a la resta de països avançats d’Europa, una nova societat: industrial, burgesa i liberal, gràcies als canvis propiciats per la Primera i Segona Revolució Industrial. A finals de dit segle, aquesta burgesia catalana comença a mobilitzar-se en contra dels interessos del Govern central d’Espanya. Intenten crear una Catalunya nova que reunís els requisits: autònoma, liberal, culta i cosmopolita.
Aquests moviments es bategen com “la Renaixença”, ja que són de després del llarg període a mal borràs que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir català va sembrar un nacionalisme que acabà estenent-se en tots els àmbits (polítics, econòmics, artístics...).
Durant la construcció de la Casa Milà a Barcelona hi va haver una crisi (1909) que afectà la situació política general i la societat catalana.
Anàlisi Formal
Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro (nous materials combinats amb els tradicionals)
Sistema constructiu: nous materials
Elements de suport: estructura metàl·lica, columnes, pilars i arcs parabòlics.
L’estructura de ferro permet distribuir l’interior de l’edifici lliurement.
Elements suportats: la façana, que està enganxada a l’estructura amb tirants de ferro, i les cobertes de cada planta i la del terrat.
Espai exterior: L’edifici està format per dues cases adossades de cinc pisos que s’organitzen al voltant de dos patis. Les seves dues façanes, construïdes amb pedra, ferro als balcons i ceràmica, són ondulades. Aquesta ondulació aporta moviment a la composició, la qual té un ritme marcat per l’horitzontalitat. Cal dir que la façana és una estructura independent que es connecta a l’edifici amb bigues i tirants de ferro. Les finestres són totes de diferent mida.
A la part superior de la construcció hi trobem un àtic fet d’arcs parabòlics i recobert de tessel·les, i els dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l’interior dels patis.
El pes de l’edifici s’aguanta en un entramat de pilars, columnes i bigues.
Espai interior: La Pedrera és de planta lliure gràcies a que l’edifici està sustentat per pilars i jàsseres, la qual cosa elimina la necessitat de murs de càrrega. Com que la distribució i compartimentació de les plantes és irregular, les cambres adopten formes poligonals, havent-hi d’adaptar els mobles a cada espai.