Casa Milà (La Pedrera): L'obra mestra d'Antoni Gaudí
Fitxa tècnica de la Casa Milà
- Obra: Casa Milà o La Pedrera
- Autor: Antoni Gaudí
- Cronologia: 1906-1912
- Tipologia: Civil
- Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro
- Estil: Modernista
- Ubicació: Barcelona
Biografia de l'autor
Antoni Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. L'any 1883, Gaudí es va fer càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família, per al qual existia un projecte anterior.
Descripció formal de l'edifici
La línia corba domina a la façana de la Casa Milà, formada per una planta baixa, ambdues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Les finestres i les balconades, modelades amb una forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini.
A la coberta se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors... A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltant d'aquest pati s'hi distribueixen les diferents plantes; el resultat són habitacions poligonals.
Tot l'edifici se sosté per mitjà d'una estructura de ferro combinada amb pedra i maons que permet eliminar els murs de càrrega. Així, la façana de l'edifici és una estructura autònoma suportada a partir d'un complex sistema de bigues i tensors de ferro.
Entorn i ubicació
La seva façana permet a l'edifici aprofitar tota l'amplada del xamfrà i gaudir de les vistes del Passeig de Gràcia.
Funció i origen del nom
Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí la Casa Milà, que va ser construïda per poder allotjar un aparcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues a l'entresol... Hi destaquen sis dipòsits d'aigua i un gran nombre de xemeneies i sortides de ventilació, amb unes estranyes formes.
La Casa Milà també l'anomenen La Pedrera, ja que les pedres que s'utilitzaren per construir-la van ser tallades en un solar que hi havia davant de l'edifici.
Models i influències artístiques
L'edifici anomenat La Pedrera és producte de la gran llibertat creativa del seu autor, que hi segueix l'estil imaginatiu de la Casa Batlló o el Park Güell. Així, el tractament escultòric de la pedra ha estat considerat un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya d'Erich Mendelsohn.