El Català sota el Franquisme

• 1939: Dictadura → el català és prohibit i perseguit.

• Només es permetia l'ús familiar. L'escola i els mitjans de comunicació eren en castellà.

• Objectiu: Substitució lingüística.

Etapes de la Repressió

1939–1946: Màxima repressió

• Censura total, exili massiu, la vida cultural desapareix. El català és considerat un simple “dialecte”.

1946–1956: Reobertura lenta

• Tornen el teatre i els premis literaris.

• Aparició de noves editorials.

• L'exili manté la literatura catalana viva.

• Es reprèn l'edició del Diccionari CVB.

Anys 60

• Forte castellanització (escola, migracions, RTVE).

• La Llei de Premsa de 1966 suposa una mica més de llibertat cultural.

• Aparició de noves editorials i més premis.

• Es realitzen cursos clandestins.

• Neix la Nova Cançó (amb artistes com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet).

L’Adveniment de la Democràcia

• 1975: Mort de Franco → Inici de la Transició.

• Retorn dels exiliats, legalització dels partits polítics i recuperació de les llibertats.

• 1977: Primeres eleccions democràtiques.

• 1978: Aprovació de la Constitució.

Recuperació Lingüística i Cultural

• La Constitució reconeix les llengües pròpies.

• 1976: Es funda el diari Avui.

• L'IEC (Institut d'Estudis Catalans) obté reconeixement oficial.

• El 1977 es publiquen més llibres en català que el 1936.

• Retorn de Josep Tarradellas i restabliment de la Generalitat.

• 1978: El català torna a l'escola com a assignatura.

Autonomies i Normalització

• 1979–1983: Aprovació dels Estatuts d'Autonomia (Catalunya, País Valencià, Illes Balears) → El català esdevé cooficial.

• 1982–1986: Regulació dels usos lingüístics.

• Reptes pendents: el desconeixement del català i els dubtes sobre el seu prestigi social.

Conclusions sobre la Vitalitat Lingüística

Europa: Llengües vs. Estats

Les fronteres lingüístiques no coincideixen amb les polítiques; un estat pot acollir llengües diferents.

Situacions Desiguals

Algunes llengües minoritàries no estan en risc perquè són oficials en altres estats (ex.: alemany, flamenc).

Altres són minoritzades i en perill (cors, sard, lapó, gal·lès, còrnic, gaèlic irlandès, etc.).

Reconeixement Jurídic Desigual

A Espanya: català, basc i gallec són cooficials en els seus territoris.

A Anglaterra: el gaèlic i el gal·lès no són oficials a tot arreu.

Moltes llengües històriques no tenen reconeixement, la qual cosa les posa en risc de substitució.

Protecció Internacional

Es crea la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per protegir-les.

Situació Mundial

Moltes llengües estan en perill d'extinció a nivell global.

Exemple: El kurd no es va poder ensenyar a l'escola a Turquia fins al 2002.

Factors de Vitalitat Lingüística

La vitalitat depèn de diversos factors:

L'Escola.

La Integració d'immigrants.

Sobretot: la transmissió familiar.

Valor Cultural

Cada llengua és dipositària d'una cultura.

Perdre una llengua implica perdre diversitat mundial.

Personalitat vs. Territorialitat

Dues Fórmules Legislatives per Organitzar Llengües

Personalitat: Drets individuals dels parlants, siguin on siguin.

Territorialitat: Drets de la llengua pròpia del territori.

El Model de PERSONALITAT

Cada ciutadà pot usar la seva llengua a tot el país.

Això garanteix la igualtat lingüística independentment de la zona.

Exemple: Finlàndia (finès i suec tenen el mateix estatus arreu).

El Model de TERRITORIALITAT

Cada zona té una llengua oficial pròpia.

Aquesta llengua té validesa en administració, escola i serveis dins d'aquell territori.

Exemples: Bèlgica, Suïssa (amb espais lingüístics clarament separats).

El Model Espanyol: Mixt

El castellà es regeix pel criteri de personalitat (és oficial a tot l'Estat; tothom té el dret i el deure de conèixer-lo).

El català, basc i gallec es regeixen per la territorialitat (són cooficials només als seus territoris).

Conseqüència: es generen desigualtats (alguns territoris han d'aprendre dues llengües; altres, només una).

Altres Casos

Alguns estats només reconeixen una llengua oficial, limitant les minories:

• El català a França, l'amazic al Marroc, el sard a Itàlia.

Legislació Lingüística a l'Estat Espanyol

Marc General

• Es basa en la Constitució de 1978.

• Reconeix la pluralitat lingüística, però estableix el castellà com a única llengua oficial de tot l'Estat.

Article 3 – Punts Clau

Art. 3.1

• El castellà és la llengua oficial de l'Estat.

• Tota la ciutadania té el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
  → Es concep com una llengua comuna obligatòria.

Art. 3.2

• Les altres llengües (català, basc, gallec…) poden ser cooficials en els seus territoris, segons els estatuts d'autonomia.
  → Poden operar en administració, educació i institucions dins de la comunitat.

Art. 3.3

• La riquesa lingüística d'Espanya és considerada un patrimoni a protegir.

Conseqüències

• Les comunitats autònomes han creat legislació pròpia sobre l'ús de la seva llengua.

• L'aplicació és desigual segons els territoris.

• Es produeixen conflictes recurrents sobre la protecció real i l'ús en escola, administració i justícia.