El catalanisme polític: d'Almirall a les Bases de Manresa
Valentí Almirall i el catalanisme progressista
Valentí Almirall va ser un destacat membre del partit republicà federal, però des del 1881 s'anirà allunyant de Pi i Margall. El 1880 va promoure el Primer Congrés Catalanista, que pretenia aplegar des de federalistes fins a membres de Jove Catalunya. El 1882 fundarà el primer partit d'àmbit estrictament català, el Centre Català, amb un programa reivindicatiu basat en l'oficialitat del català, la divisió comarcal o el proteccionisme econòmic per afavorir la indústria catalana. El 1883 organitza el Segon Congrés Catalanista, tot i que les discrepàncies internes el van aturar. El seu ideari va ser recollit en l'obra Lo Catalanisme (1886), on considerava que la particularitat catalana es devia a motius culturals, però també econòmics. El 1885 va ser l'impulsor del Memorial de Greuges enviat al rei Alfons XII. Però el projecte va fracassar: era massa republicà i progressista per a la burgesia que recolzava els partits dinàstics, i tenia un contingut social massa moderat. El 1887 es produeix una escissió en el Centre Català que donarà peu a la creació de la Lliga de Catalunya.
El catalanisme conservador: La Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya va ser una escissió del Centre Català el 1887, més conservadora i connectada amb la burgesia de Barcelona, amb destacats professionals liberals com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Prat de la Riba. Defensaven l'oficialitat de la llengua, el dret civil català i el proteccionisme. El 1888 entreguen un missatge a la Reina Regent demanant l'autonomia. El manteniment del codi civil català el 1899 va ser la primera victòria del catalanisme.
El tradicionalisme i la Unió Catalanista
Torras i Bages i el vigatanisme
Durant la Restauració es produeix un apropament del clero a l'estat liberal. Apareix a Vic el vigatanisme, un moviment cultural del clero al voltant del seminari i la publicació "La Veu de Montserrat". Hi destaca Josep Torras i Bages, defensor d'un catalanisme d'arrels cristianes. El 1892 va publicar "La tradició catalana", defensant que l'esperit català es troba en la família, la propietat i la religió.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Unió Catalanista era una federació d'entitats privades com ateneus, publicacions, centres excursionistes o corals, amb una forta implantació a la Catalunya rural entre comerciants i professionals liberals. Un dels seus primers actes va ser la celebració de l'Assemblea de Manresa el 1892 i l'aprovació de les Bases de Manresa. Aquest document proposa la plena sobirania de Catalunya, l'oficialitat del català i la recuperació de les institucions d'origen medieval. Aquest corrent era més conservador que el dels federalistes, però compartia algunes reivindicacions comunes com la llengua, l'autogovern o el proteccionisme.