El Catalanisme Polític: De les Bases de Manresa a la Mancomunitat

Anàlisi de fonts històriques

Font textual: Les Bases de Manresa (1892)

• a) Tipologia: Font primària textual. Es tracta d'un fragment d'un document polític que planteja un model d'organització política per a Catalunya.
• b) Context: Període de la Restauració (1874-1931) i el catalanisme polític (1833-1931).
• c) Contingut: El text proposa que la constitució regional catalana mantindrà la legislació antiga referida als drets i llibertats dels catalans, que la llengua catalana serà l'única oficial i que el poder legislatiu residirà en les Corts catalanes, escollides per sufragi corporatiu.

Font no textual: L'acudit del Cu-Cut! (1905)

• a) Tipologia: Font primària iconogràfica (acudit publicat a la revista Cu-Cut!, ofensiu per a l'exèrcit).
• b) Context: Restauració (1874-1931) i catalanisme polític (1833-1931).
• c) Contingut: La publicació de 1905 va ser interpretada com una ofensa a l'exèrcit, el qual va assaltar la redacció de la revista i la de La Veu de Catalunya. La publicació va ser suspesa.

Orígens i característiques del catalanisme

Durant la Restauració es produeix un apropament del clergat a l'Estat liberal. En aquest context hem de situar l'aparició a Vic del vigatanisme, moviment cultural del clergat. Destaca la figura de Josep Torras i Bages, defensor d'un catalanisme d'arrels cristianes. El 1892 va publicar La tradició catalana, defensant que l'esperit català es troba en la família, la propietat i la religió, idealitzant l'Edat Mitjana i mostrant-se crític amb la degeneració moral associada al món urbà i industrial.

A més, tenim la figura de Valentí Almirall, que apareix el 1880. Va ser un destacat membre del Partit Republicà Federal, però des de 1881 s'anirà allunyant de Pi i Margall.

El 1882 fundarà el primer partit d'àmbit estrictament català, el Centre Català, amb un programa reivindicatiu basat en l'oficialitat del català. El seu ideari fou recollit en l'obra Lo Catalanisme (1881), considerant que la particularitat catalana es devia a motius culturals però també econòmics. Però el projecte d'Almirall va fracassar: era massa republicà i progressista per a la burgesia, que encara recolzava els partits dinàstics, i el seu contingut social era massa moderat.

Fets principals

Podem començar destacant la creació de la Lliga Regionalista l'any 1901. La Lliga es va crear a partir del moment en què la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van presentar una candidatura conjunta. Aquests dos grups polítics van sorgir després del fracàs del govern regeneracionista de Silvela el 1899, com a conseqüència del Tancament de Caixes. Van tenir tant d'èxit que van crear la Lliga Regionalista.

Un altre fet important és el Cu-Cut! i la Solidaritat Catalana. La presència de diputats catalanistes al Congrés va ser rebuda amb hostilitat per la premsa i els partits dinàstics de Madrid. En aquest clima van succeir els incidents del Cu-Cut!. El govern va aprovar una Llei de Jurisdiccions, que va unir catalanistes de la Lliga, republicans i carlins.

L'any 1911, Enric Prat de la Riba va presentar una proposta per mancomunar les quatre diputacions catalanes, la qual va ser acceptada per Canalejas. La Mancomunitat es va constituir el 1914 i va tenir tres presidents: Enric Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala. La Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals: crear una infraestructura de serveis públics i potenciar la llengua i la cultura catalana.