Catalunya 1931-1932: Eleccions, Macià i Estatut

Els partits catalanistes d’esquerra, abans de les eleccions, van iniciar un procés d’unificació per tal de formar el que seria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

S’unien:

• Estat Català
• Partit Republicà Català
• El grup a l’entorn de la revista L’Opinió
• Sectors independents del catalanisme republicà

ERC es va presentar en coalició amb Unió Socialista de Catalunya.

Altres partits que es van presentar a les eleccions van ser:

• El Partit Catalanista Republicà (resultat de la fusió entre Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya)
• La coalició republicano-socialista
• El Bloc Obrer i Camperol
• El PCE
• La Lliga Regionalista (que, de la mà de Cambó, volia presentar-se com un partit moderat monàrquic i compromès amb la modernització de Catalunya)

Va sorprendre la participació, que va ser molt alta, i la victòria d’ERC per sobre de la Lliga. L’electorat, la majoria del qual no havia votat mai, va optar per un catalanisme radical, republicà i molt proper a les reformes socials i també a Macià, que s’havia caracteritzat per haver lluitat contra la dictadura. Aquest catalanisme progressista i republicà representava les aspiracions de la petita burgesia i d’amplis sectors populars.

Juntament amb la victòria republicana i d’esquerra a la resta d’Espanya, va significar la fi de la monarquia.

14 d'abril de 1931: Un cop coneguda la victòria, Lluís Companys va proclamar la república des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

Hores més tard, Francesc Macià, des del llavors antic Palau de la Generalitat (i més enllà del que s’havia acordat al Pacte de Sant Sebastià), va proclamar la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica. Es va proclamar president del govern de Catalunya i va designar persones de confiança per exercir els càrrecs més importants de l’administració civil i militar:

• Lluís Companys, governador civil de Barcelona
• Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona

El nou govern de Catalunya es va constituir el 15 d’abril amb una presència important d’ERC i UGT, però sense la CNT (Àngel Pestaña no va acceptar ser-hi).

La nova República Catalana va durar poc, ja que la República Espanyola va enviar 3 ministres per reconduir la situació que havia provocat la proclamació de Macià:

• Fernando de los Ríos
• Marcel·lí Domingo
• Lluís Nicolau d’Olwer

Els ministres republicans espanyols van oferir la via prevista al Pacte de Sant Sebastià, que portaria a l’aprovació d’un estatut de Catalunya que seria aprovat a les Corts espanyoles.

Com a sortida de compromís, la denominació República Catalana es va canviar per la de Generalitat de Catalunya (institució suprimida pel Decret de Nova Planta, 1714).

Aquesta nova Generalitat provisional governaria Catalunya fins al setembre de 1932, quan les Corts espanyoles van aprovar l’Estatut de Catalunya i es van celebrar eleccions al nou Parlament de Catalunya.

Aquest Parlament tindria atribucions molt limitades i similars a les de l’antiga Mancomunitat.

La Generalitat provisional va convocar una assemblea de representants dels Ajuntaments i aquesta va designar una ponència (comissió) encarregada de redactar el nou estatut.

Els 46 membres de la ponència, presidida per Jaume Carner, es van reunir a l’hotel de la Vall de Núria, finalitzant la seva feina el 20 de juny.

El nou estatut definia, al preàmbul, Catalunya com un “estat autònom dins la República espanyola” i apostava per una Espanya federal.

Es considerava el català com a llengua oficial, mentre que el castellà es mantenia com a llengua de relació amb l’Estat.

La Generalitat assumia competències exclusives en:

• Ensenyament
• Cultura
• Regulació del dret civil
• Justícia
• Obres públiques
• Sanitat
• Agricultura
• Política municipal
• Ordenació del territori

Es preveia un mecanisme per tal de permetre incorporar nous territoris.

La Generalitat tenia previst mantenir uns impostos directes propis per tal de finançar les seves activitats.