Catalunya autònoma (1931–1932): Estatut de Núria i Generalitat
Catalunya autònoma
Generalitat i l'Estatut de Núria
A Catalunya governa Esquerra Republicana. Les negociacions del govern català amb el govern republicà (espanyol) donen lloc al reconeixement de l'autonomia de Catalunya. Aquest nou govern de Catalunya es nomenarà Generalitat de Catalunya.
Per redactar l'estatut d'autonomia es va crear un grup d'experts de 46 persones. Aquestes 46 persones es van reunir al Santuari de Núria i van redactar l'Estatut de Núria el 2 d'agost de 1931. Aquest estatut deia que Catalunya era una autonomia i que Catalunya decidia en temes com l'ensenyament i la cultura, entre altres.
L'estatut d'autonomia de 1932
El 18 d'agost de 1931 el president Francesc Macià va anar a Madrid a defensar l'Estatut de Núria. Hi havia diferents posicions: el govern català volia autonomia plena, el govern central volia una autonomia moderada i els partits de dreta volien que Espanya fos una sola. El setembre de 1932 s'aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya però amb molts retocs respecte l'original.
La Generalitat republicana
El 20 de novembre de 1932 a Catalunya es van convocar eleccions i s'hi van presentar dos blocs: Esquerra Republicana i el partit més conservador. Guanya Esquerra Republicana. El 13 de desembre es nomena Lluís Companys com a president del Parlament i Francesc Macià com a president de la Generalitat. A la mort de Francesc Macià, el succeeix Lluís Companys.
La tasca del govern
La Generalitat va actuar per millorar diverses condicions. Destacà en accions per:
- Millorar les condicions dels rabassaires.
- Crear una xarxa d'hospitals.
- Crear escoles.
- Publicar el primer diccionari en català (Pompeu Fabra).
- Establir una nova divisió territorial amb 38 comarques.
Problemes de la coalició republicano-socialista
En aquest període hi va haver una crisi mundial. Aquesta crisi econòmica també va afectar Espanya, augmentant molts dels problemes interns. A Espanya hi havia atur i un repartiment desigual de la terra. Van aparèixer vagues de treballadors i ocupacions de terres a la força.
Aquest malestar general el van aprofitar els sectors més conservadors per intentar fer fora del govern republicà. Així, el general Sanjurjo va organitzar un cop d'Estat, però va fracassar.