Catalunya i l'Imperi dels Habsburg: Història i Govern

L'arribada al poder de Carles V de la dinastia dels Habsburg i la colonització d'Amèrica van convertir la monarquia hispànica en un gran imperi integrat per territoris diversos i molt extensos. Aquesta situació va donar al regne de Castella un paper hegemònic en la monarquia hispànica. El rei i la cort hi residien i era allà on tenien la seu les institucions de govern comunes a tots els territoris i on es prenien les decisions que afectaven tots els regnes. Catalunya va esdevenir llavors un territori a la perifèria de l'imperi. Però, segons el que s'havia acordat el 1479 arran de la unió d'Isabel i Ferran, els territoris de la Corona d'Aragó van conservar les lleis i les institucions pròpies, i s'hi van mantenir les barreres duaneres. Així, durant els segles XVI i XVII, Catalunya era un ens polític i territorial, regit per lleis i institucions pròpies.

Les institucions de govern catalanes

Les institucions catalanes, d'origen medieval, eren doncs les següents:

• La Cort General: era una assemblea constituïda pels representants dels tres braços socials amb el rei.
• La Diputació del General o Generalitat: era la representació permanent de la cort.
• Els consells municipals: estaven constituïts pels representants dels tres braços de les ciutats i es renovaven anualment pel sistema d'insaculació. Va tenir un relleu especial el Consell de Cent, de la ciutat de Barcelona.

Conflictes amb l'autoritat reial

Les relacions entre les institucions de Catalunya i les de la monarquia van conèixer enfrontaments freqüents al llarg de tota l'edat moderna. D'un costat, la monarquia volia imposar l'autoritarisme com a forma de govern a tot el regne. De l'altre, les institucions catalanes volien defensar les seves atribucions i les seves lleis. Al segle XVI van ser constants les queixes per l'incompliment dels funcionaris reials respecte a les lleis i els costums de Catalunya i també pels abusos de la Inquisició. Les relacions es van fer més tenses al llarg del segle XVII, quan els projectes centralitzadors de Felip IV van provocar l'aixecament del 1640 (vegeu l'apartat 5).