Catalunya i la Segona República: Autonomia i Conflictes (1931-1936)

Catalunya durant la Segona República

Aprovació de l'Estatut de Núria

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar una clara victòria als partits republicans a Catalunya. Dos dies més tard, Francesc Macià, líder d'ERC, va proclamar la República Catalana com a part d'una Federació de Repúbliques Ibèriques. El rei va marxar a l'exili aquell mateix dia i es va proclamar a Madrid la II República Espanyola.

Després de negociacions amb ERC, la Generalitat de Catalunya va ser reconeguda amb un govern autonòmic. Es va encarregar a una comissió la redacció de l'Estatut d'Autonomia al santuari de Núria, que seria lliurat el juny de 1931.

L'Estatut, aprovat en referèndum amb un suport massiu del poble català, partia d'una concepció federal de la República i de la sobirania plena del poble català. El català era idioma cooficial amb el castellà. La negociació a Madrid va ser molt complexa: els parlamentaris catalans volien una autonomia molt àmplia, el govern central defensava una autonomia moderada, mentre que la dreta considerava que l'Estatut posava en perill la unitat d'Espanya.

Aquesta autonomia va ser aprovada per les Corts el 1932, tot i que amb modificacions i retallades respecte a la proposta inicial. Conservava les institucions bàsiques: la Generalitat, el Parlament i el Govern.

Les competències eren plenes en dret civil i molt àmplies en ordre públic o justícia. Eren compartides amb l'Estat en àmbits com l'educació, la sanitat o les obres públiques. El finançament, però, era insuficient. Per resoldre conflictes entre l'Estat i la Generalitat, existia el Tribunal de Garanties Constitucionals.

Obra de la Generalitat fins al 1936

La tasca de la Generalitat, fins a la seva supressió pel govern de Lerroux l'octubre de 1934, va ser relativament important. Va incloure:

• La creació de serveis estadístics i econòmics.
• Cooperatives agrícoles.
• La millora de l'organització sanitària.
• Iniciatives educatives (escoles, museus, etc.) per fomentar l'ús del català.

Tanmateix, les tensions van sorgir amb la Llei de Contractes de Conreu, que va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, provocant conflictes entre les esquerres i la Lliga Catalana (de dretes).

L'Octubre de 1934 a Catalunya

L'octubre de 1934, amb l'entrada de la CEDA al Govern central, la situació es va tornar tensa. Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i va cridar a una vaga general. Malgrat alguns suports locals, la vaga va ser un fracàs i va anar seguida d'una repressió severa. Es va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i es va detenir el govern català. Companys i el seu govern van ser condemnats a 30 anys de presó.

Fins a l'esclat de la Guerra Civil

Fins al triomf del Front Popular a les eleccions de 1936, l'autonomia catalana va romandre suspesa. Amb el retorn de l'Estatut d'Autonomia i les eleccions catalanes de 1936, es va restaurar la Generalitat (amb el Front d'Esquerres al govern) i es va aprovar novament la Llei de Contractes de Conreu. Tot i això, l'esclat de la Guerra Civil, iniciada el 17 de juliol a Melilla, va posar fi a aquest període de relativa calma i optimisme social a Catalunya.