Causes i Aliances de la Segona Guerra Mundial: Tractats i Esclat
Causes de la Segona Guerra Mundial
Fi de la Primera Guerra Mundial i Tractats de Pau: Gener de 1919, conferència a París per establir les condicions de pau. Hi van assistir 32 països, però les decisions van ser preses per les potències vencedores. El Tractat de Versalles (amb Alemanya) va ser el més important, en el qual es declarava a Alemanya com a única culpable de l’esclat del conflicte i havia de pagar fortes reparacions de guerra, la obligaven a desarmar-se, a desmantellar el seu exèrcit, a cedir amplis territoris i renunciar al seu Imperi colonial. Per a Alemanya, el tractat era humiliant. A París també es van signar altres tractats: Saint-Germain (Àustria), Trianon (Hongria), Neuilly (Bulgària) i Sèvres (Turquia).
Crisi del 1929: Problemes molt greus per a Alemanya, que no va poder pagar les reparacions de guerra. Els problemes es van incrementar el 1929, quan la prosperitat de l’economia americana va arribar a la seva fi. Degut a la sobreproducció i l’especulació borsària, es va enfonsar la borsa de Nova York i va arrossegar l’economia americana. La crisi es va estendre per tot el món. A Alemanya, va arribar Hitler, soldat austríac que no va acceptar la derrota alemanya. Aquest es va unir l’any 1920 al Partit Nacionalista de Treballadors d’Alemanya i va esdevenir el líder. Per convèncer les classes treballadores va utilitzar gran demagògia prometent feina per a tothom, beneficis industrials, més salaris... Alemanya va viure un període de millora econòmica i certa estabilitat política. La retirada del capital nord-americà va tenir conseqüències per a Alemanya: va arrossegar bancs a la fallida, tancament de fàbriques i atur. A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir més diputats que els comunistes i el president Hindenburg va nomenar Hitler canceller. Quan el president Hindenburg va morir, Hitler va fer noves eleccions i va ser Führer i canceller del III Reich.
Feblesa de les democràcies europees: El final de la Primera Guerra Mundial va suposar una crisi per a les democràcies parlamentàries occidentals perquè els governs democràtics no van ser capaços de resoldre els problemes polítics, socials i econòmics de l’Europa d’entreguerres. Aquesta crisi va resultar conjuntural a molts països, però a altres com Itàlia o Alemanya van aparèixer dictadures de tipus totalitari. La Gran Guerra també va suposar una forta crisi ideològica i dels valors burgesos, amb una sensació d’insatisfacció després de la Guerra. Finalment, França i Gran Bretanya no van poder aturar l’expansionisme territorial de Hitler.
Fracàs de la Societat de Nacions: Es va crear a proposta del president nord-americà Wilson per garantir la pau. Es van establir dos organismes, l’Assemblea, on havien de formar part tots els membres, i el Consell, format per les 4 potències vencedores. Japó va abandonar la SDN el 1932, Alemanya el 1933 perquè Hitler controlava el parlament, i Itàlia el 1936.
Camí cap a la Guerra
Des de 1930, els estats autoritaris van impulsar una sèrie d’agressions bèl·liques a altres països. Japó va ocupar Manxúria el 1931, i el 1937 va iniciar la invasió de Xina. Itàlia va ocupar Etiòpia el 1935 i va envair Albània. Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyola. El 1936, Hitler va remilitaritzar Renània. El 1938, Alemanya va ocupar militarment Àustria. Més tard va exigir a Txecoslovàquia l’entrega dels Sudets.
Tractats i Conferències
Conferència de París: Explicada en les causes.
Conferència de Munic (1938): Alemanya va intervenir en els assumptes de molts països i França i Gran Bretanya van crear aquesta conferència per frenar les aspiracions alemanyes, però van acabar claudicant davant les promeses de Hitler de parar el seu expansionisme. Com a resultat, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat: Bohèmia i Moràvia es van convertir en protectorats alemanys i Eslovàquia va passar a ser un estat satèl·lit per a Alemanya.
Conferència de Teheran (1943): Va ser una reunió entre Stalin, Churchill i Franklin D. Roosevelt que formaven part dels aliats.
Aliances i Esclat Bèl·lic
L’any 1936, la col·laboració d’Alemanya i Itàlia en el seu suport als militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola va propiciar la firma d’un pacte entre els dos països, l’Eix Roma-Berlín. Aquell mateix any, Alemanya va firmar amb Japó el Pacte Antikomintern contra l’URSS al qual es va adherir Itàlia més tard. El 1939, Hitler i Mussolini van renovar la seva aliança política i militar, coneguda com a Pacte d’Acer.
El 1939, Hitler va reclamar a Polònia el corredor de Danzig, uns territoris alemanys que el Tractat de Versalles va atorgar a Polònia. França i Gran Bretanya van firmar un tractat defensiu amb Polònia per frenar les aspiracions alemanyes. Hitler va signar un tractat secret amb Stalin perquè la URSS no s’aliés amb França i Gran Bretanya i ajudés Polònia, el Pacte Germanosoviètic de 1939. En el tractat, els dos prometien no atacar-se mútuament ni donar suport a tercers països en conflicte amb algun dels firmats. A més, Alemanya assegurava a l’URSS el domini sobre Finlàndia, Letònia, Lituània, Estònia i la Bessaràbia.
El 1939, Alemanya va envair Polònia, i França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya, i així comença la Segona Guerra Mundial.