Causes i conseqüències de les migracions i paisatges agraris

Causes i conseqüències dels moviments migratoris

Causes de la migració

• Causes demogràfiques i econòmiques: L'augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, alhora que potser en un altre país hi ha necessitat de mà d'obra (segles XIX-XX).
• Per catàstrofes naturals: Els terratrèmols, la desertització, les sequeres i les males collites originen inseguretat en la població.
• Polítiques: Les persecucions i els exilis forçosos provoquen que les persones emigrin.
• Socioculturals: El desig de viure en estats més democràtics.

Conseqüències dels moviments migratoris

Per al país d'origen

Suposa la pèrdua de força de treball, de vegades de personal ja format i educat aquí, i de persones amb iniciativa. Provoca el despoblament del territori.

Per al país de destinació

Pot crear conflictes laborals, degradació d'habitatges a la perifèria i problemes d'acceptació per una part de la societat. Però també genera desenvolupament econòmic i diversitat cultural.

Per a la persona immigrant

Prendre la decisió de marxar, adaptar-se a un nou medi i veure quin paper pot fer en la nova societat.

Migracions exteriors a Espanya

Es tracta del moviment migratori de mà d'obra agrària i industrial des dels països del sud d'Europa, inclosa Espanya, cap als països més industrialitzats de l'Europa central i occidental.

Causes i context històric

Van ser provocades pel fort creixement econòmic de nombrosos països europeus i també per la situació desfavorable que es vivia aleshores a Espanya, davant de la manca de treball derivada de la mecanització de l'agricultura i d'una industrialització insuficient per absorbir els excedents de mà d'obra. Els destins principals van ser França, Alemanya i Suïssa, on homes joves entraven a treballs molt durs i mal pagats.

Conseqüències de les migracions exteriors

• Demogràfiques: Disminució de la població i un canvi en la seva distribució territorial.
• Econòmiques: Entrada de divises per les trameses de diners, suposant una ajuda al desenvolupament econòmic.
• Socials: Va reduir la pressió social i econòmica que representaven tants joves sense feina.

Paisatges agraris d'Espanya

El paisatge agrari és la combinació de factors físics i factors humans derivats de les activitats agràries, incloent-hi la presència de ramaderia.

Paisatge agrari atlàntic

Es caracteritza per un clima plujós amb temperatures suaus i la presència de prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió i la ramaderia està orientada a la cria de bestiar. Presenta una estructura agrària minifundista.

Paisatge agrari d'interior

Tenen en comú el conreu de cereals amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. Hi predomina la població envellida a causa d'un èxode rural elevat.

La indústria a Catalunya

Catalunya manté una posició capdavantera en el sector. El seu grau d'industrialització és comparable al de les grans regions industrials europees i disposa d'un teixit industrial força diversificat i estructurat.

Entre els segles XVIII i XIX, la indústria es comença a localitzar al litoral per la facilitat de la importació de carbó. Es caracteritza per petites i mitjanes empreses, generalment amb nivells baixos de tecnologia en els seus inicis.