Causes i Conseqüències: Revolució Russa, Feixisme i Gran Depressió

Revolució Russa i la Creació de l'URSS

El conflicte que va portar a la Revolució Russa es va iniciar al febrer i va culminar a l'octubre de 1917, deixant el govern en mans de Lenin. Això va portar a la creació de la Unió Soviètica (URSS), una federació de repúbliques d'ideologia comunista. La Revolució Russa va ser l'origen de la Unió Soviètica; la revolta del poble rus va provocar la fi del règim dels tsars, que funcionava com una monarquia absoluta. L'enfrontament entre partidaris (Exèrcit Roig) i detractors (Exèrcit Blanc) de la revolució va desembocar en una cruenta guerra civil. Finalment, els comunistes van vèncer i van fundar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques amb un sistema polític de partit únic. Lenin i, posteriorment, Josef Stalin, van governar l'URSS fins a la seva mort.

L'Ascens del Feixisme a Itàlia

El feixisme va ser un moviment polític i ideològic sorgit a l'època d'entreguerres, en part com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial. Va adquirir gran força a Europa. És una ideologia autoritària, nacionalista i totalitària que s'oposa a la democràcia liberal i al comunisme, i nega el principi d'igualtat entre els individus. Justifica l'ús de la violència per assolir objectius polítics. A Itàlia, el feixisme va arribar al poder en un context de crisi generalitzada a Europa, que Itàlia també patia com altres països. Hi havia nombroses protestes, revoltes i vagues. Molts italians van haver d'emigrar (per exemple, a l'Argentina). Es va viure una gran desestabilització política durant uns dos anys, amb nombroses dimissions de governs, mentre els partits socialista i comunista guanyaven força. En aquest context, Benito Mussolini va fundar els Fasci Italiani di Combattimento, un moviment feixista format inicialment per veterans de la Primera Guerra Mundial. Aquest moviment es va convertir en el Partit Nacional Feixista el 1921, gràcies al suport rebut. Va crear grups paramilitars (els Camises Negres) i finalment va prendre el poder l'any 1922 amb la Marxa sobre Roma.

El Crac del 29 i l'Inici de la Gran Depressió

El Crac del 29 (la caiguda de la Borsa de Nova York) va marcar l'inici d'una gran depressió econòmica mundial durant la qual les grans potències econòmiques van decaure. Abans del crac, els Estats Units s'havien beneficiat econòmicament després de la Primera Guerra Mundial i concedien crèdits als països europeus per a la reconstrucció. Això va estimular la producció i el consum, finançat en part per crèdits bancaris. L'excés de crèdit va portar les empreses a produir més i el públic a consumir més, desembocant finalment en una crisi de sobreproducció.

Els Feliços Anys 20: Consumisme i Especulació

Durant els Feliços Anys 20, va augmentar la demanda i, per tant, també el consum. Tanmateix, es va gestar una crisi de sobreproducció perquè l'oferta superava la demanda real. L'expansió del crèdit va fomentar encara més el consum. L'especulació a la borsa va créixer enormement. Va ser una època de gran consumisme, impulsada per nous invents com l'automòbil, els electrodomèstics i la ràdio.

Causes de la Crisi del 29

• Sobreproducció excessiva industrial i agrícola.
• Especulació borsària i financera descontrolada.
• Crisi agrícola (agreujada pel Dust Bowl, que va fer decaure les collites dràsticament).
• Distribució desigual de la riquesa.

Va ser la crisi més important del capitalisme fins aleshores (la Gran Depressió) i es va estendre ràpidament per tot el món industrialitzat.

Afectacions Globals de la Gran Depressió

La crisi va afectar greument Alemanya i, en general, tota Europa i el món industrialitzat. Va provocar:

• El tancament massiu d'empreses.
• Un augment enorme de l'atur.
• La fallida de nombrosos bancs, ja que els crèdits no podien ser retornats.
• Una dràstica frenada del consumisme.
• El col·lapse de moltes empreses.
• La caiguda de la recaptació d'impostos, portant els estats a una profunda crisi fiscal.

Capitalisme i Liberalisme Econòmic

El sistema econòmic predominant abans de la crisi era el capitalisme basat en el liberalisme econòmic. Els seus principis clau eren:

• Llei d'oferta i demanda com a reguladora del mercat.
• Llibertat empresarial.
• Mínima intervenció de l'Estat en l'economia (laissez-faire).
• Defensa de la propietat privada.

Solucions a la Crisi: Keynesianisme i New Deal

Es van plantejar diverses solucions per sortir de la Gran Depressió. Una de les respostes més influents va ser la teoria keynesiana (de John Maynard Keynes), que proposava la intervenció de l'Estat en l'economia per estimular la demanda agregada. Aquesta teoria es va posar en pràctica als EUA amb el New Deal, un conjunt de mesures impulsades pel president Franklin D. Roosevelt.

Mesures d'Intervenció Estatal (New Deal)

El New Deal incloïa mesures com:

• Inversions en obres públiques: Construcció d'infraestructures (carreteres, preses, etc.) per crear ocupació directa.
• Ajudes a empreses i bancs: Suport financer i regulació per restablir la confiança en el sistema financer i ajudar les empreses clau.
• Programes socials: Creació de sistemes de protecció social, com l'assegurança de desocupació i ajudes als agricultors, finançats inicialment amb dèficit públic.

L'objectiu era reduir l'atur, reactivar l'economia, estimular la creació d'empreses i, posteriorment, recuperar la inversió pública mitjançant impostos.

El Fenomen del Dust Bowl

El Dust Bowl va consistir en una sèrie de greus tempestes de pols que van afectar les regions agrícoles de les Grans Planes dels Estats Units durant la dècada de 1930. Van ser causades per una combinació de sequera prolongada i pràctiques agrícoles inadequades que van erosionar el sòl. Aquest fenomen va arruïnar milions d'hectàrees de terres de cultiu, va provocar l'èxode de centenars de milers de persones (coneguts com a Okies) i va agreujar significativament la crisi agrícola durant la Gran Depressió.