Causes del clima a la península Ibèrica i efecte föhn
Factors que condicionen el clima de la península Ibèrica
Els anticiclons tropicals. L'anticicló de les Açores és el principal centre d'acció meteorològica del territori espanyol. Com que és una zona de divergència d'aires, la massa d'aire que abandona aquest anticicló per la seva façana septentrional, en contacte amb superfícies marines, es converteix en una massa d'aire tropical marítima. Els anticiclons tropicals també són responsables de la massa d'aire tropical continental o sahariana, un aire molt càlid i sec (a l'hivern temperatures d'uns 20 °C; a l'estiu temperatures d'uns 40 °C).
La circulació general dels vents de l'oest
El vent de ponent empeny les depressions que creuen l'oceà; per això també se les coneix com a depressions atlàntiques. Aquests vents afecten principalment la zona nord i el nord-oest de la península i es fan sentir amb menys intensitat i menor freqüència a altres zones del territori. Les masses d'aire fred que influeixen en el temps de la península i de les Illes Balears són:
- Massa d'aire polar marítim: provoca un descens ràpid i notable de les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l'hivern, pluja i calamarsa.
- Massa d'aire polar continental o siberià: són masses d'aire molt fredes i força seques que poden portar temperatures de fins a -20 °C.
El comportament semiautònom de la Mediterrània occidental: la mar Mediterrània occidental pot actuar de manera semiautònoma respecte a l'oceà Atlàntic, modulant la temperatura i la humitat de les masses d'aire que afecten la costa mediterrània i contribuint a fenòmens específics com l'efecte föhn en determinades condicions.
La forma i el relleu de la península Ibèrica. A causa de l'amplada de la península i de la disposició perifèrica i aïllant d'alguns relleus, les terres situades a l'interior, allunyades de la influència del mar, es comporten com un petit continent: es refreden intensament a l'hivern i s'escalfen molt a l'estiu.
En què consisteix l'efecte föhn?
Quan l'aire flueix cap a la muntanya, el relleu l'obliga a pujar pel vessant de sobrevent. L'aire, en pujar, es refreda i condensa la humitat; d'aquesta manera es formen núvols i es produeixen pluges. Si l'aire es refreda molt, les precipitacions poden caure en forma de neu.
Quan l'aire, ja sec, inicia el descens pel vessant de sotavent, succeeix el contrari: l'aire s'escalfa progressivament per compressió i arriba sec i calent al peu de la muntanya. Aquest escalfament i dessecament del vent al sotavent és el que s'anomena efecte föhn.