Causes i Desequilibris de la Terciarització a Espanya: Anàlisi del Transport

Causes de la terciarització

Les causes del creixement del sector terciari són:

• L'augment del nivell de vida permet un major consum de serveis i exigeix que siguin cada vegada més nombrosos i especialitzats.
• La mecanització de les tasques agràries.
• L'evolució de la indústria ha afavorit la terciarització: el desenvolupament industrial durant la dècada del 1960 va impulsar el creixement de serveis, com els transports i les finances.
• El desenvolupament de certes activitats terciàries ha impulsat nombrosos serveis. Així, el turisme ha fomentat l'hostaleria, el comerç, els transports i serveis per a l'oci.
• La creixent incorporació de la dona al treball fora de la llar es realitza bàsicament en aquest sector i ha impulsat certs serveis com les guarderies.

Desequilibris territorials

En totes les comunitats autònomes espanyoles predomina el sector terciari en l'ocupació i en el PIB. No obstant això, s'hi observen desequilibris territorials, ja que la seva localització està influïda per factors que generen diferències:

• El volum de la població.
• El grau d'urbanització.
• El nivell de desenvolupament i de renda.

El grau de terciarització de l'ocupació és major a les comunitats especialitzades en turisme i la terciarització és menor a les comunitats amb un pes relatiu agrari i agroindustrial. L'aportació dels serveis al PIB és més gran en els espais on predominen els serveis més avançats, com els dedicats a les empreses.

En el futur, les desigualtats en la terciarització poden augmentar.

Característiques i problemes del transport

El sistema de transport espanyol ha experimentat considerables millores des de mitjan dècada del 1980, tot i que també hi presenta problemes que la política de transport tracta de resoldre.

• El medi físic és desfavorable, el relleu accidentat i amb forts pendents dificulta el traçat de ferrocarrils i carreteres.
• Les xarxes de transport terrestre i aèries són radials. Aquest traçat facilita les relacions entre el centre i la perifèria peninsular, però dificulta les comunicacions a la perifèria. (La xarxa terrestre té el centre a Madrid i radis cap a les fronteres).
• El transport interior de passatgers i de mercaderies es realitza principalment per carreteres.
• S'han millorat les característiques tècniques com les infraestructures, que s'han modernitzat.
• Hi ha importants desequilibris territorials en l'accessibilitat i en la intensitat del trànsit. Les àrees més accessibles són les de major dinamisme econòmic i demogràfic, en canvi, les àrees menys dinàmiques tenen eixos secundaris i trams infrautilitzats.
• El sistema de transport exerceix un fort impacte sobre el medi ambient.
• És necessari millorar la integració en el sistema de transport europeu i mundial.

Desequilibris territorials en el transport

Hi ha clars desequilibris territorials en la densitat de la xarxa, en la intensitat del trànsit i en l'accessibilitat.

• La densitat de la xarxa és més gran a les comunitats més dinàmiques econòmicament, a les àrees amb poblament dispers i fragmentades pel relleu.
• La intensitat del trànsit és més elevada a les vies de gran capacitat, als corredors de l'Ebre.
• L'accessibilitat per carretera és major i més homogènia que la d'altres infraestructures de transport.