Les Causes i les Etapes Clau de la Revolució Francesa (1789-1792)
Causes de la Revolució Francesa
Les causes es poden classificar en factors estructurals (llunyans) i conjunturals (pròxims):
- Causes Socials i Polítiques:
- L'existència de l'Antic Règim (A.R.), amb una societat estamental dividida entre privilegiats i no privilegiats.
- La influència del nou pensament de la Il·lustració (idees de Rousseau, Montesquieu, etc.). La burgesia reclamava canvis polítics per acabar amb la intervenció estatal, els privilegis aristocràtics i l'absolutisme.
- Causes Econòmiques i Fiscals:
- La Monarquia Francesa (especialment la cort de Versalles) vivia en un luxe ostentós, generant malestar entre la classe baixa de París.
- Greu crisi econòmica, agreujada per les males collites i l'augment del preu del pa (Crisi de Subsistència i Fiscal de l'Estat).
- Per mantenir el luxe, la Monarquia va intentar apujar els impostos.
- Desequilibri fiscal crònic: les despeses superaven els ingressos, generant un gran dèficit.
- L'odi creixent contra els privilegiats que no pagaven impostos.
- Les despeses generades per la participació de França en guerres europees (com la Guerra d'Independència dels EUA) van agreujar el dèficit, afectant milions de persones.
Convocatòria dels Estats Generals (1789)
Davant la impossibilitat de resoldre la crisi fiscal, la Monarquia Francesa va decidir convocar els Estats Generals (l'assemblea representativa dels tres estaments) per buscar una solució que obligués la gent a pagar impostos.
Abans de la reunió, cada estament va triar els seus representants i va redactar els seus Quaderns de Queixes (Cahiers de Doléances), on es recollien les peticions i instruccions.
La Ruptura Revolucionària (Juliol de 1789)
Els Estats Generals es van reunir per primera vegada el 5 de maig de 1789. El conflicte va sorgir immediatament pel sistema de votació:
- Els privilegiats volien el vot per estament (1 vot per estament), assegurant la victòria 2 a 1.
- El Tercer Estat va exigir el vot per persona (1 persona = 1 vot), l'única manera d'aconseguir la majoria.
L'Assemblea Nacional i el Jurament del Joc de Pilota
Davant la negativa del Rei i els privilegiats, el Tercer Estat es va proclamar Assemblea Nacional (A.N.). Quan el Rei va tancar la sala de reunions, els diputats es van traslladar a la sala del Jeu de Paume (Joc de Pilota) i van jurar no dissoldre's fins a haver dotat França d'una Constitució.
L'Inici de la Revolució Popular
Lluís XVI va intentar dissoldre l'Assemblea per la força. La por a les tropes reials va provocar la revolta popular:
- 14 de Juliol de 1789: Inici de la Revolució amb l'assalt a la Bastilla. Els assaltants van matar i decapitar els seus defensors.
- La Gran Por (Grande Peur): Els pagesos van assaltar castells i propietats, buscant cremar els documents que acreditaven els drets feudals.
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
Entre el 4 i l'11 d'agost de 1789, l'Assemblea va prendre decisions fonamentals que van liquidar l'Antic Règim:
- Abolició del sistema feudal (drets feudals, servitud).
- Abolició del dret de jurisdicció i del delme (impost a l'Església).
- Eliminació de l'estructura estamental.
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
El 26 d'agost es va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Aquest document és crucial perquè liquida l'Antic Règim i estableix les bases de la Societat Liberal, proclamant que tots els ciutadans són lliures i iguals davant la llei, amb tots els drets. S'estableix la Sobirania Nacional.
La Constitució de 1791
L'Assemblea va redactar la primera Constitució de França durant dos anys, establint una Monarquia Constitucional basada en la divisió de poders (executiu, legislatiu, judicial). Característiques clau:
- No s'estableix el Sufragi Universal, sinó el Sufragi Censatari.
- El Rei manté el dret de veto suspensori sobre les lleis.
La Radicalització i la Caiguda de la Monarquia (1791-1792)
La Constitució de 1791 només beneficiava la burgesia, generant inestabilitat i malestar social. La situació es va agreujar quan la família Reial va intentar fugir per reunir-se amb forces estrangeres i envair França (Fugida de Varennes).
Després d'elegir els diputats de l'Assemblea Legislativa, la tensió va augmentar. Els sans-culottes (classes populars urbanes) van impulsar una revolta que va liquidar la Monarquia i va aconseguir el Sufragi Universal Masculí per a les següents eleccions.
La Convenció Nacional i la Primera República (1792)
L'Assemblea va passar a anomenar-se Convenció Nacional. Va abolir la Monarquia i va proclamar la República Democràtica (1792).
Per primera vegada es van celebrar eleccions amb partits polítics definits, dividits en dos grans grups:
- Girondins (Centre-Dreta): Representaven l'alta i mitjana burgesia. Eren partidaris de castigar el Rei, però amb moderació.
- Jacobins (Esquerra): Representaven els sans-culottes, la petita burgesia i els petits propietaris. Volien una República sense reis i eren partidaris d'executar Lluís XVI.