Causes, fases i bonapartisme: Revolució Francesa (1789–1804)

Causes i convocatòria dels Estats Generals

5. Reconèixer les principals causes de la Revolució Francesa: per què es van convocar els Estats Generals.

Reconèixer les principals causes de la Revolució Francesa.

La Revolució Francesa va significar la derrota de l'Antic Règim, dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal de l'edat mitjana, i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes principals van ser les següents:

• Des de 1760 hi havia males collites que van provocar la pujada de preus dels aliments i van descontentar la població.
• La burgesia es mostrava descontenta davant la seva marginació política perquè només els privilegiats podien accedir als càrrecs i gaudir de reconeixement social.
• La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l'Estat i de la cort.
• El moviment de la Il·lustració: la principal característica d'aquest pensament va ser defensar l'ús de la raó per sobre de la fe per entendre i solucionar els problemes de la societat.

➔ Per què es va convocar els Estats Generals?

Els Estats Generals es van convocar per intentar solucionar la crisi de França.

Context i decisions del rei

Lluís XVI, rei de França, tenia el poder absolut, però el seu país estava en crisi econòmica. Feia alguns anys havia gastat molts diners en la guerra contra els anglesos a Amèrica.

A més, França estava passant per una època de males collites i fam.

La situació era dramàtica. La Cort no tenia diners i necessitava fer alguna cosa per frenar la bancarrota. Una solució era pujar encara més els impostos del Tercer Estat; l'altra era fer que els privilegiats també paguessin impostos. Ja se'ls hi havia demanat, però ells es van negar. Tothom havia de fer un esforç per sortir de la crisi. Per això el rei va convocar els Estats Generals per trobar una solució a la situació.

Els Estats Generals funcionaven així: tothom podia expressar-se quan el rei ho permetia. Hi havia un vot per cada estament: un per l'Església, un altre per la Noblesa i un altre pel Tercer Estat. Tots tres tenien un nombre igual de representants.

Fases i grups hegemònics de la Revolució

6. Identifica cronològicament les fases de la Revolució i expressa els grups socials hegemònics:

La monarquia constitucional de França va ser un breu període històric (1789–1792) en el qual el Regne de França estava governat per un règim de monarquia constitucional en contrast amb la monarquia absoluta. En aquest període el grup hegemònic eren els burgesos.

Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793. Del 1792 al 1793 van dominar els girondins i del 1793 al 1794 els jacobins, que van promoure una nova constitució que reconeixia el sufragi universal i establia una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional. Els grups hegemònics van ser, per tant, els jacobins i els girondins.

Durant l'estiu de 1795 la burgesia va elaborar una nova Constitució (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. La Convenció es va dissoldre el mes d'octubre de 1795. Els burgesos van ser el grup hegemònic en aquesta etapa.

Procés i seguiment del bonapartisme (1793–1804)

8. Identificar el procés de seguiment del bonapartisme (1793–1804):

Va ser empresonat per ser fidel a Robespierre, però finalment el van treure perquè era un molt bon militar. Llavors, va estar cinc anys fent expedicions militars com a segon comandant de l'exèrcit de l'interior; va dirigir la repressió de l'aixecament reialista que donaria pas al Directori i, finalment, va ser nomenat cap de l'exèrcit de l'interior.

Va ser enviat a Itàlia, on va aconseguir la signatura del Tractat de Campoformio i va modificar per primer cop el mapa polític europeu: va suprimir el Regne de Venècia i va crear la República Cisalpina. Bonaparte va acabar de consolidar el seu poder ampliant les bases socials del seu règim amb una implacable repressió antijacobina, es va acostar a l'Església i va assegurar la fidelitat de la classe política mitjançant una depuració del Tribunat.

El poder executiu passà a estar per sobre del poder legislatiu, deixant l'assemblea en segon pla.

En una cerimònia realitzada a la catedral Notre-Dame de París, i en presència del papa Pius VII, Napoleó es va coronar a si mateix.