Causes i Fases de la Segona Guerra Mundial: Resum Clau
La Segona Guerra Mundial (I): Causes i Contendents
Les causes del conflicte
Les principals causes que van portar a l'esclat de la Segona Guerra Mundial van ser:
- Els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial: Van generar odi i un desig de revenja a Alemanya per les dures condicions del Tractat de Versalles, i descontentament a Itàlia per no rebre els territoris promesos.
- La crisi econòmica: L'impacte del crac del 1929 i la Gran Depressió, amb la generalització de l'atur, la pobresa i el tancament de les economies (proteccionisme i nacionalisme econòmic).
- L'auge dels totalitarismes: El feixisme ultranacionalista es va presentar com una novetat política i com a solució als problemes econòmics i socials.
- La política expansionista: El rearmament i la política violentament expansionista d'Alemanya, Itàlia i el Japó, que van ocupar altres territoris per la força.
- La feblesa de les democràcies: La Societat de Nacions i les potències democràtiques no van reaccionar amb fermesa davant els atacs feixistes, no van intervenir en la Guerra Civil Espanyola i van preferir una política d'apaivagament, permetent a Alemanya ocupar territoris de parla alemanya.
Els precedents bèl·lics
Abans de l'inici oficial de la guerra, es van produir una sèrie d'agressions i annexions:
- El Japó envaeix Manxúria i comença la invasió de la Xina.
- Itàlia envaeix Etiòpia i Albània.
- Itàlia i Alemanya ajuden el bàndol franquista en la Guerra Civil Espanyola.
- Alemanya remilitaritzà Renània, ocupà el Sarre i Àustria (Anschluss), i envaí els Sudets, Txecoslovàquia i Memel (Lituània).
A la Conferència de Munic (1938), els estats democràtics van reconèixer les invasions alemanyes, però van advertir Alemanya que al pròxim atac li declararien la guerra.
Els bàndols enfrontats
Alemanya i Itàlia havien configurat l'Eix Roma-Berlín (1936). A més, Alemanya havia signat el Pacte Antikomintern contra l'URSS amb el Japó (1936), al qual es van sumar Espanya i Hongria. Per la seva banda, l'URSS, aïllada pels països capitalistes, va signar un pacte de no-agressió amb Alemanya: el Pacte Mólotov-Ribbentrop, amb el qual es repartien l'est d'Europa (1939).
L'1 de setembre de 1939, Alemanya va atacar Polònia, donant inici a la guerra entre:
- Les potències de l'Eix: Alemanya, Itàlia, el Japó i els seus aliats.
- Les potències aliades: França, la Gran Bretanya, la Xina, Austràlia i, posteriorment, els Estats Units i l'URSS.
La Segona Guerra Mundial (II): Desenvolupament del Conflicte
La "guerra llampec" (setembre 1939 – estiu 1940)
En menys d'un any, i mitjançant accions militars ràpides conegudes com a Blitzkrieg, Alemanya va ocupar Polònia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França.
De la batalla d'Anglaterra a Stalingrad (1940-1943)
Alemanya va aïllar Anglaterra i la va bombardejar brutalment (batalla de l'Atlàntic), però el Regne Unit va resistir amb ajuda nord-americana. Paral·lelament, Alemanya va envair els Balcans i Grècia i va avançar, juntament amb Itàlia, pel nord d'Àfrica (Líbia) amb l'objectiu d'arribar al canal de Suez. Els aliats els van aturar a Egipte i, a principis de 1943, van fer retrocedir els alemanys, planejant l'atac a Itàlia des del nord d'Àfrica.
La campanya contra l'URSS: Operació Barbarossa
El juny de 1941, Alemanya va atacar l'URSS. Malgrat l'avanç inicial, els soviètics van resistir a Leningrad i, finalment, van derrotar els nazis a la batalla de Stalingrad (febrer de 1943), fet que va marcar l'inici de la retirada i la posterior derrota alemanya al front oriental.
La guerra al Pacífic i la intervenció dels EUA
El Japó, després d'expandir-se per tot el Pacífic, va bombardejar la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor, Hawaii (desembre de 1941). Com a conseqüència, els Estats Units van entrar a la guerra. Després d'un any de derrotes, a principis de 1943 van començar a guanyar terreny als japonesos al Pacífic.