La Celestina: autor, edicions i gènere literari de Fernando de Rojas

1.1 Autor

Fernando de Rojas era candidat a ser l'autor fins al segle XX, es va arribar a pensar que era un pseudònim.

A principis del segle XX apareix el seu testament, una relació de béns de la seva casa a la seva mort feta per Leonor Álvarez, muller de Fernando. Existeix alhora un procés de la Inquisició amb el seu nom; apareix com a testimoni davant el judici del seu sogre.

A La Celestina, omet el seu nom; només apareix en acròstics al començament de l'obra: "EL BACHILLER, FERNANDO DE ROJAS ACABÓ LA COMEDIA DE CALISTO Y MELIBEA Y FUE NASCIDO EN LA PUEBLA DE MONZALBÁN". Això va ser descobert per un corrector de La Celestina al final, Alonso de Proaza.

Tot això porta a concloure que Fernando de Rojas procedia de jueus conversos, va néixer cap al 1474 a la Puebla de Montalbán (Toledo). Des d'allí va anar a estudiar a Salamanca, on es va llicenciar en lleis (dret). Va escriure La Celestina durant unes vacances de 15 dies.

Va tornar al seu poble natal fins que es va traslladar a Talavera de la Reina, on es va casar amb la seva muller i va tenir 7 u 8 fills. Va treballar allà com a advocat i va ser alcalde interí, i hi va morir l'abril de 1541. Va ser enterrat al convent de la Mare de Déu.

1.2 Edicions

• Actualment se la coneix amb el nom de La Celestina; abans es deia simplement Celestina.
• 1ª edició: no es coneix i s'ha perdut amb el temps; tampoc se sap quan es va publicar per primera vegada.
• Actualment es conserva un exemplar més antic que cap altre a Toledo, del 1500. Tanmateix, es va trobar una pàgina amb un segell de Burgos de 1499.
• Antigament se l'anomenava La comedia de Calisto y Melibea, amb 16 actes en els seus inicis.
• Apareix un altre llibre anomenat La tragicomedia de Calisto y Melibea, ja amb 21 actes. El títol va canviar pel descontentament d'algunes persones amb el final tràgic, però amb trets de comèdia enmig de l'obra.
• L'allargament de l'obra no tenia altra finalitat que provocar més trobades entre Calisto i Melibea, ja que finalitzava de manera brusca i injustificada.
• D'aquesta segona modificació es conserva un manuscrit a Saragossa que data de l'any 1507. A més, se la va començar a conèixer com a "Celestina" a Alcalá, tot i que a Itàlia ja es feia així des de feia temps.
• Es conserven 90 del segle XVI, juntament amb diferents versions com La segunda Celestina de Feliciano de Silva. Se'n van fer versions en vers, només una d'elles està completa.
• Cap al 1990 es va trobar un manuscrit a mà diferent de les obres ja publicades, amb correccions.
• Els cinc actes de més s'introdueixen enmig de l'obra, des de l'acte 14 fins al 19. Els actes 15 i 16 de l'edició antiga passen a ser el 20 i el 21. Aquests actes es coneixen com el Tractat de Centurio, caracteritzats per l'aparició d'aquest personatge.

En els textos de la 1ª edició no apareixen textos preliminars i postliminars, com el text amb versos acròstics del començament del llibre.

Cal destacar també en aquests preliminars la carta al suamigo, en la qual es diu que a la segona edició apareixen uns canvis, i que podrien ser que l'autor del primer acte fos Juan de Mena o Rodrigo de Cota. (La carta al amic diu que el primer acte no va ser escrit per Fernando de Rojas, sinó per Juan de Mena o per Rodrigo de Cota.)

En els textos postliminars trobem els versos d'Alonso de Proaza, corrector de La Celestina, a més de 3 estrofes més amb les quals l'autor intenta transmetre'ns el contingut del text.

1.3 Gènere literari

La Celestina no és una novel·la, però tampoc dona la impressió de ser una obra d'estil teatral. Al segle XV encara no existia la novel·la, de manera que en aquella època no la designarien com a novel·la.

Alguns consideren La Celestina una novel·la dialogada. Tampoc era una obra per ser representada, ja que hauria tingut moltes dificultats per fer-ho. Per tant, La Celestina és una novel·la dialogada en la qual els personatges ens situen en la situació (per exemple, quan Celestina anuncia que s'ha remangat la faldilla o quan al llibre sona toc toc toc).