La Cèl·lula: Teoria, Estructura i Funcions Vitals
Teoria Cel·lular
- Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
- La cèl·lula és l'ésser viu més senzill i menut.
- Cada una de les cèl·lules que constitueixen els organismes pluricel·lulars presenta activitat pròpia, encara que hi hagi coordinació entre si.
- Totes les cèl·lules que constitueixen els organismes pluricel·lulars.
Estructura Cel·lular
Membrana: És una làmina fina que separa la cèl·lula del medi extern. Entren les substàncies necessàries per a la nutrició i ixen els productes de rebuig. Es tracta d'una zona d'intercanvi entre la cèl·lula i el medi que l'envolta.
Material genètic: Està constituït per les molècules que contenen la informació per a dirigir totes les activitats cel·lulars i les característiques pròpies. La informació genètica és imprescindible per al manteniment de les cèl·lules.
Citoplasma: És l'interior cel·lular que conté totes les molècules biològiques amb les quals es duen a terme les funcions vitals.
La Nutrició Cel·lular
La cèl·lula pren molècules del medi extern (nutrients) i les transforma, bé en energia per a dur a terme les funcions o en molècules pròpies, per a renovar les estructures cel·lulars.
Hi ha dos tipus principals de nutrició:
- L'autòtrofa, en la qual les cèl·lules produeixen la matèria orgànica pròpia a partir de la inorgànica.
- L'heteròtrofa, en què utilitzen matèria orgànica ja elaborada.
El conjunt d'aquestes transformacions és el metabolisme i constitueix la vida cel·lular.
Al final del procés s'originen productes de rebuig, que s'expulsen fora.
La Relació Cel·lular
Permet la comunicació de les cèl·lules amb el medi exterior. S'adapten als canvis ocorreguts en el seu entorn i mantenen estabilitat.
Les cèl·lules no podrien sobreviure si la funció no existís, ja que no serien capaces d'accionar els mecanismes necessaris per a mantenir la seva activitat vital.
La Reproducció Cel·lular
Consisteix en la formació de cèl·lules noves a partir de les que hi ha.
En els organismes unicel·lulars, la reproducció dóna origen a un ésser nou; en els pluricel·lulars, resulta imprescindible per a substituir les cèl·lules que van morint i per a augmentar-ne el nombre quan l'organisme està creixent.