Centre i Perifèria: Intercanvis Desiguals i Comerç Just

Els fluxos no visibles: la informació

La informació és un element clau per a les empreses a l’hora de ser competitives econòmicament. La transformació més important dels darrers anys en l’àmbit de la gestió i transmissió de la informació és la generalització d’Internet i l’ús creixent que en fa la població dels països més desenvolupats.

Intercanvis Desiguals: Centre i Perifèria

Hi ha un conjunt de països, com per exemple els Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda o la Unió Europea, que tenen el 90% de la producció industrial, la propietat de les grans empreses internacionals, tecnologia avançada i, per tant, el domini de l’economia mundial: és el que s’anomena el centre (països desenvolupats, països del Nord, Primer Món). Altres països (estats d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central, Àfrica, Orient Mitjà i Àsia) tenen una estructura econòmica pobra, amb molta població que depèn d’un sector primari poc desenvolupat. La sanitat, l’educació, l’habitatge i l’alimentació són escassos i precaris. Pateixen una dependència gairebé total dels països del Nord pel que fa a tecnologia i productes elaborats: és el que s’anomena la perifèria (països subdesenvolupats, països del Sud, Tercer Món).

Existeix, per tant, una economia de subsistència que conviu amb una economia de mercat en què l’exportació és l’objectiu de l’activitat econòmica, i que està controlada pels països del Nord. Aquesta divisió mundial entre el centre i la perifèria queda matisada per l’existència d’espais anomenats semiperifèrics cap on es desplacen algunes funcions i activitats del centre o que són capaços de generar iniciatives pròpies, tal com succeeix en alguns països del sud-est asiàtic o països exportadors de petroli o de primeres matèries. Entre el centre i la perifèria s’estableixen uns intercanvis desiguals ja que els països del centre tenen el control dels preus del mercat i els de la perifèria no, i el centre produeix productes d’elevat preu, mentre que la perifèria produeix productes de baix preu que exigeixen poca tecnologia.

El Comerç Just

S’anomena comerç just el comerç alternatiu que té com a principi fonamental garantir als productors de països del sud una compensació justa per la seva feina. Aquest objectiu s’aconsegueix comprant els productes directament als camperols, negociant els preus amb ells i eliminant la intervenció d’intermediaris locals o internacionals.

Pobresa absoluta:

• L’alimentació insuficient.
• Els insuficients nivells de salut i d’higiene.
• La manca de disponibilitat d’un equipatge personal de vestir.
• La manca d’un habitatge sòlid, fet amb materials dignes i amb els serveis d’aigua potable, sanejament i electricitat.
• La manca d’accés al transport públic o altres serveis com ara el telèfon o correus.
• La manca de mecanismes familiars o socials, proveïts per l’estat per afrontar situacions de vellesa, malaltia, atur crònic, etc.