Certesa, Opinió i Dubte: Explorant els Estats Cognitius

Certesa: Parlem de certesa quan la veritat d’un judici ens sembla que no té cap possibilitat d’equivocació. La certesa és un estat que parteix d’una clara seguretat, de manera que no hi ha vacil·lació. Les persones volem tenir la seguretat personal que el que pensem conèixer és veritat. La certesa pot coexistir amb l’error. La certesa és alguna cosa que sentim nosaltres respecte de l’objecte. És un sentiment de confiança que tenim, però que no depèn de la nostra voluntat.

L’opinió és un estat cognoscitiu segons el qual una persona considera vertader un coneixement, tot i que no n’està del tot segura. És un coneixement probable i fonamentat. El fet de posseir una opinió comporta tenir gairebé la plena seguretat en un judici, malgrat que també s’admet la possibilitat remota d’error. Unes raons pesen més que les altres. Sempre hi ha una clara inclinació cap a l’afirmació o cap a la negació. L’opinió és l’assentiment que va des de la simple impressió fins a la certesa. Quan està poc justificada, es considera una simple opinió, i quan és adequada i prou justificada ho anomenarem una creença racional, creença fonamentada en bones raons. A més a més, sempre cal afegir noves raons adequades com a suport d’una creença.

Creences Racionals

Algú té bones raons per creure en alguna cosa si:

• La seva creença és una proposició analítica.
• La seva creença és una proposició sobre algun esdeveniment que ha comprovat directament o que han comprovat testimonis fiables.
• La seva creença és una proposició que es dedueix d’una altra proposició que és racional creure.
• La seva creença és una proposició d’una teoria científica vigent en el nostre temps.

Conjunt de creences racionals: Perquè un conjunt de creences sigui racional, ha d’aspirar a la màxima coherència. Sempre hi ha la possibilitat que noves creences entrin en contradicció amb les antigues. És necessari que l’individu sotmeti constantment a revisió les creences que ja té.

El dubte: Estat psíquic segons el qual no podem acceptar o refusar un saber o una opinió, perquè les raons a favor i en contra tenen el mateix pes. Aquest estat crea confusió i impossibilita de prendre una decisió.

Estadis Intermedis

• Convicció: convenciment de l’existència d’alguna cosa.
• Suposició: admetre com a certa alguna cosa provisionalment i per convenció a efectes d’una argumentació.
• Incredulitat: creença en la proposició contradictòria.
• Conjectura: suposició fonamentada en probabilitats febles.

És important saber raonar per al desenvolupament de tot tipus de pensament rigorós. D’això, se n’encarrega la lògica. Si volem expressar bé les nostres idees i fer-les valer és imprescindible saber raonar correctament i saber determinar quan ho fa qui dialoga amb nosaltres.

Usos del Llenguatge

Usos del llenguatge: Ens pot servir per mostrar estats d’ànim, donar ordres, interrogar, expressar desitjos o descriure el món. Totes aquestes funcions poden tenir un valor persuasiu, emotiu o intimidador, però no la finalitat de demostrar cap conclusió.

Proposicions i Enunciats

Proposició o enunciat: Oració simple que té un sentit complet i és susceptible de ser qualificada de certa o falsa. No posseeixen valor de veritat. Tota proposició pot tenir dos possibles valors de veritat: ser certa o falsa.