Cézanne: Els jugadors de cartes - Anàlisi i influències

Caracterització psicològica dels personatges

El personatge de l'esquerra és més gran, amb pipa, més segur. Amb el cos rígid, distant, dominant. El barret és rodó i sense arrugues. El jugador de la dreta és més jove i corpulent, però no li veiem tot el cos. Està concentrat en el joc, com pensant quina carta tirar. El barret és bonyegut i les seves cartes més fosques, potser perquè perd. Té la cara més clara, està més il·luminat i sembla més càlid. Utilitza la disposició del color per intensificar la confrontació entre els dos jugadors. Els colors de les cartes dels jugadors també són diferents.

Pinzellades i colors

Les pinzellades són breus, obliqües i sobreposades, que ajuden a modelar els cossos amb diferents tonalitats. Hi ha un predomini dels colors càlids, tot i que barreja verds, vermells, grocs, violetes, blaus... Els distribueix en pinzellades superposades.

Llum i moviment

La llum, que ve del davant, té la funció de marcar els contrastos tonals i de configurar l'espai. Pel que fa al moviment, és força estàtic tot i que es percep l'atenció i la concentració dels dos personatges.

Temàtica, significat i funció

L'escena representa dos homes vestits amb indumentària i barrets típics de les classes populars d'Aix-en-Provence, en una situació quotidiana, perquè una partida de cartes era un fet corrent entre la classe obrera. Els jugadors apareixen concentrats, sense manifestar emocions.

Dos personatges antagònics

Presenta dos personatges antagònics: el jugador de l'esquerra, amb pipa, està inspirat en el jardiner del pare de Cézanne, Pere Alexandre; de l'altre se'n desconeix la identitat. S'han donat diverses interpretacions al quadre:

• 1- La confrontació dels jugadors simbolitzaria la lluita de Cézanne perquè el seu pare acceptés la pintura i la seva vida.
• 2- La confrontació de Cézanne amb si mateix (l'assenyat i el rebel).

Hi ha elements que caracteritzen psicològicament els personatges: el barret rodó i sense cap arruga del de l'esquerra i, en canvi, el jove porta el barret bonyegut i doblegat per l'ala de la visera.

Cinc versions del quadre

D'aquest quadre se'n van fer cinc versions, on canvia el nombre de personatges i la decoració.

Funció estètica i experimental

Pel que fa a la funció, eren quadres per vendre: el pintor triava un tema i pintava per després vendre el quadre. Té doncs, una funció estètica i també experimental, ja que li oferia la possibilitat d'investigar i pintar segons les seves idees i el seu univers.

Models i influències

Cézanne va trobar en els clàssics italians, espanyols i francesos del segle XVII la seva font d'inspiració principal. Entre d'altres, destaca la figura de Nicolas Poussin, la tradició estructural del qual, emmarcada en el classicisme francès. Cézanne va voler combinar-ho amb el millor realisme contemporani conreat per Courbet.

Influència en altres artistes

La temàtica del joc de cartes, tot i amb les diferents característiques estilístiques de cada moment històric, ha estat representada per altres pintors, com per exemple Caravaggio i Goya. Les seves experimentacions amb la forma i el color el van fer mereixedor del reconeixement d'un gran nombre d'artistes de les primeres avantguardes.

Precursor del cubisme

La seva manera de representar la realitat per mitjà de les figures geomètriques va portar Cézanne a ser considerat un precursor del moviment cubista liderat per Picasso i Braque. També va influir en uns altres moviments com el fauvisme i l'expressionisme, gràcies al fet que en els seus quadres va prescindir de l'obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes dels objectes.