Ciceró: Vida, Obra i Estil Oratori - Optimització SEO

Ciceró (106-43 aC)

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC) va néixer a Arpinum, durant la República Romana. Va viure allunyat de les lluites fratricides de Sul·la i Mari. Va ser qüestor i enviat a Sicília, on va destapar les malversacions de Verres, guanyant fama. El 69 aC va ser cònsol, el 66 aC pretor urbà. Durant el 60 aC, va viure el primer triumvirat: Cèsar, Pompeu i Cras. El 58 aC va ser exiliat. Durant la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, va escriure les Filípiques contra Marc Antoni. Va morir durant el segon triumvirat de Marc Antoni, Octavi i Lèpid. Va destacar per la seva oratòria, defensant la república al Senat, i pels seus discursos judicials.

Tipus de Discursos

Hi ha tres tipus o gèneres de discurs:

• Genus laudativum o demostratiu
• Genus deliberativum
• Genus iudiciale

Estructura d'un Discurs

L'estructura d'un discurs inclou:

• Proemi/exordium: captatio benevolentiae
• Exposició/narratio
• Argumentació: confirmatio o refutatio
• Conclusió/peroratio

Fases de la Composició i Estructura del Discurs

• Inventio: tema
• Dispositio: ordenar els temes
• Elocutio: com ho faràs (part pràctica)
• Memoria: memòria del discurs
• Actio: posada en escena

Escoles d'Oratòria

Hi havia tres escoles d'oratòria:

• Escola aticista: model: Lísies (discurs sobri i concís, importància del contingut sobre la forma). A Roma: Juli Cèsar.
• Escola asianista: model: Àsia Menor, exuberant i florida. A Roma: Hortensi.
• Escola ròdia: model: Moló de Rodes. Estil mitjà. Brillantor, lluentor, però amb contenció aticista (equilibri i bon gust). A Roma: Ciceró.

Discursos de Ciceró

• Pro Roscio - genus iudiciale
• In Verrem - genus iudiciale
• De Imperio Pompei - genus demostratium
• In Catilinam orationes - genus deliberativum (polític)
• Pro Arquia Poeta - genus iudiciale (elogi de la cultura de la "humanitas")
• Pro Milone - genus iudiciale (perd)
• Filípiques - genus deliberativum (polític)

Tractats Polítics i Filosòfics

• La República - diàleg (obra de Plató)
• De Legibus - diàleg (aplicació pràctica)
• De Consolatione - sobre la mort de la seva filla Túl·lia
• De Natura Deorum - sobre la naturalesa dels déus (diàleg)
• De Divinatione - tècniques endevinatòries
• Laelius o De Amicitia - sobre l'amistat
• Cato Maior o De Senectute - sobre la vellesa

Epistolografia

• Epistulae ad Familiares
• Epistulae ad Atticum
• Epistulae ad Quintum Fratrem

Estil Ciceronià

Prosa rítmica: juga amb el ritme: similitas cadens, similitas desinens (utilitza la simetria), oratio compas (simetria a nivell lèxic, sintàctic i morfosintàctic). Simetria de períodes sintàctics. Al·literacions. Harmonia. Puresa del llenguatge amb prosa llatina quili, sens artificis, evita l'excés d'hel·lenismes, arcaismes i neologismes. Llenguatge filosòfic en llatí: precisió i riquesa de vocabulari.

Empúries

Emporiae (plural). Els romans es van instal·lar on ja hi havia ibers indicets i grecs. Al segle VI aC, els grecs van establir un mercat o empori al riu Fluvià, petit assentament en terra. Al segle II aC, els grecs se sentien insegurs pels indicets i per la competència comercial. Durant la Segona Guerra Púnica (218 aC), els romans, comandats per Gneu Escipió, van instal·lar un praesidium (primera base militar a Hispània) com a nucli urbà.