Cicle Econòmic: Matèries Primeres, Energia i Construcció a Espanya
Recursos Naturals i Sector de la Construcció
L'obtenció de matèries primeres
Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres, que es troben a la natura. Aquestes poden ser d'origen:
- Animal: llana i pells.
- Vegetal: cotó, fusta i cautxú.
Matèries primeres d'origen mineral
Les matèries primeres d'origen mineral no es poden utilitzar directament, per la qual cosa abans s'han de transformar.
- Minerals metàl·lics: Són aquells dels quals s'extreuen els metalls. Són molt importants per a les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i química.
- Minerals no metàl·lics: El sofre i la sal gemma en són exemples.
- Roques: També són una matèria mineral i s'utilitzen en la construcció i per produir energia (carbó).
La mineria
La mineria és el conjunt de processos per extreure les matèries primeres d'origen mineral. Les mines poden ser subterrànies o de cel obert.
Les fonts d'energia
Les fonts d'energia són recursos naturals que permeten l'obtenció d'energia per al funcionament de les indústries i els transports, així com per a l'ús domèstic.
Classificació de les fonts d'energia
Les fonts d'energia es poden classificar, segons la possibilitat que s'esgotin, en:
- Renovables: el sol, l'aigua, el vent i la biomassa.
- No renovables: el carbó, el petroli, el gas natural i l'urani.
El sector de la construcció
La construcció és el procés d'armat d'una estructura. Pot ser una casa, un edifici, carreteres o una infraestructura (túnel, carretera...). És un sector clau en l'economia d'un país.
Tipus d'obra
- Obra pública: Inclou la construcció d'infraestructures i equipaments (hospitals, escoles, biblioteques, centres culturals, autovies, carreteres, ponts, ferrocarril, aeroports, ports...).
- Obra privada: L'integra, sobretot, la construcció d'habitatges, fàbriques, centres comercials. S'hi inclouen edificis des de la seva edificació fins a la comercialització.
Evolució del sector a Espanya (1980-2008)
A Espanya, des de la dècada del 1980, la construcció d'obra pública i privada va tenir un creixement molt fort gràcies a la modernització de moltes infraestructures, a l'augment demogràfic i a la relativa facilitat amb què s'aconseguia un crèdit bancari.
Entre el 1998 i el 2007, el sector de la construcció va ser el principal motor de creixement de l'ocupació i va crear milers de llocs de treball directes i indirectes nous.
Amb la crisi financera del 2008 es va produir l'esclat de la bombolla immobiliària, cosa que va comportar l'estancament del sector de la construcció.