Ciclos biològics, reproducció de les espermatòfits i nutrició animal
Cicles biològics
Hi ha tres tipus de cicles biològics: haplont, diplont i haplodiplont o diplohaplont.
Reproducció sexual en espermatòfits
La llavor és una estructura reproductora de les espermatòfits. Les flors amb fulles transformades protegeixen els òrgans sexuals i els ovaris tancats. La flor masculina rep el nom d'estròbil, con o pinya.
La pol·linització
És el procés pel qual els grans de pol·len, que contenen els gàmetes masculins, són transportats des dels estams d'una flor fins al carpel d'una altra. Segons el pol·len:
- Autopol·linització: pol·len que procedeix de la mateixa flor.
- Pol·linització encreuada: pol·len de diferents plantes.
Segons el transport:
- Zoògama: pels animals.
- Anemògama: pel vent.
- Hidrògama: per l'aigua.
La fecundació
És la unió dels gàmetes per formar el zigot.
La llavor
L'embrió és la planta en miniatura: arrel (radícula), tija (plúmula) i fulles (cotiledons). El teixit alimentari anomenat albumen s'emmagatzema en els cotiledons. Les cobertes protegeixen l'embrió fins que es produeix la germinació (dicotiledònies, monocotiledònies).
El fruit
Les gimnospermes no tenen fruit i les llavors estan protegides per escates. Les angiospermes estan cobertes pel carpel, que s'utilitza com a protecció de la llavor i dóna lloc al fruit, que es divideix en secs i carnosos.
La disseminació
Per no competir amb la mare, la llavor germina lluny. La dispersió consisteix que la llavor es mogui d'un lloc a un altre. Tipus: zoocòria (animals), hidrocòria (aigua), anemocòria (vent) i autocòria (propulsió de la pròpia planta).
Biotecnologia vegetal
La biotecnologia vegetal és el conjunt de tècniques utilitzades per millorar les varietats de plantes en funció de característiques d'interès agrícola i ornamental. El mètode més antic són els esqueixos. L'empelt consisteix a fixar la tija d'una planta a una altra: tija (plantó) i arrel (tronc).
Noves biotecnologies vegetals: control de malalties, tolerància a l'estrès abiòtic, fitorremediació, producció de compostos per a la indústria, producció de metabòlits secundaris i plantes com a bioreactors.
La nutrició dels animals
- Òrgans anàlegs: presenten semblança funcional.
- Òrgans homòlegs: tenen semblança anatòmica.
- Òrgan vestigial: estructures orgàniques que no compleixen cap funció biològica però es conserven com a herència.
Sistemes de l'organisme
- Sistema respiratori: capta gasos i expulsa diòxid de carboni.
- Sistema digestiu: capta líquids i sòlids, els transforma en nutrients i els passa al medi intern.
- Sistema circulatori: mecanisme de transport; recull i transporta els productes d'excreció del metabolisme cel·lular.
- Sistema excretor: expulsa els dissolts en aigua i els sòlids del metabolisme cel·lular.
Procés respiratori (gasos)
Les seves característiques són: parets fines per afavorir la difusió, són humides i estan revestides internament.
Procés digestiu
- Captura i ingestió
- Digestió
- Absorció
- Egestió
Captura d'aliments
Els selectius són seleccionats individualment, i els no selectius formen una gran quantitat de matèria ingerida. L'alimentació de l'animal es distingeix en microfàgia i macrofàgia segons la seva mida, i en fitòfags (vegetals), zoòfags (altres animals) i omnívors (animals i vegetals).
- Filtradors d'aigua: flamencs.
- Captadors d'aliments: meduses.
- Raspadors de superfície: cargols, esponja de mar.
- Deglutidors de sòls: cucs de terra.
- Macròfags: voltor.
Evolució dels sistemes digestius
Les esponges presenten un tipus de digestió intracel·lular.
Models d'organització del tub digestiu
Invertebrats: boca, faringe, esòfag... Anèl·lids: cuc de terra. Equinoderms: eriçó de mar. Mol·luscs: cargol. Artròpodes: insectes. Vertebrats: més complex; les seves parts són el tub digestiu i les glàndules annexes.
Sistemes circulatoris
- Anèl·lids: aparell circulatori tancat, 2 vasos longitudinals (1 ventral), diversos vasos transversals i eixamplaments contràctils.
- Mol·luscs: excepte calamar i pop, que són tancats, la resta són oberts, amb cor tabicat i cors anomenats branquials.
- Artròpodes terrestres: obert, amb un cor tubular i orificis anomenats ostíols.
Balanç hídric corporal
Es controla des del ronyó mitjançant la regulació hormonal.