Cinema Clàssic: L'Evolució del Muntatge i el So

El Muntatge Clàssic

Cinema Primitiu: germans Lumière, Méliès, escola de Brighton… Cinema d'atraccions.
Griffith: considerat creador de la narrativitat cinematogràfica.
Cineastes Russos: Eisenstein i Pudovkin. La construcció d'una idea a través del muntatge. Muntatge soviètic.
Cinema sonor
Cinema anys 30 i 40. Hollywood. Època daurada dels estudis. La indústria cinematogràfica, domini mercat mundial.
1927: naixement cinema sonor. El cantant de jazz.

Defensors
Retractors:
- Eisenstein: seria el final del cinema per la disminució del muntatge.
- Chaplin: el so assassinaria la pantomima i amb ella el cinema.

Exigeix nous plans. Paraules podien substituir plans descriptius d'accions.
Dóna impressió de realitat: el so ambient aporta autenticitat.
Reforça la continuïtat de la pel·lícula i la fluïdesa narrativa.
Se suprimeixen els intertítols.
Veu en off obre la porta a la psicologia profunda (exteriorització dels pensaments dels personatges).
Paper dramàtic del silenci: símbol per a la mort, per a la solitud, l'angoixa, suspens…
Facilita l'el·lipsi de la imatge mitjançant el so (una baralla a fosques).
Plans més llargs. Pla seqüència (- plans i més llargs, el muntatge perd protagonisme).
Més realisme

Cantant sota la pluja de Stanley Donen 1952

Gene Kelly. Donald O'Connor. Debbie Reynolds.

Cinema d'atraccions: atracció de fira, sense contar històries.
Inicialment els espectadors eren dones, immigrants, classes més baixes... (cinema mut).
Nickelodeon: nickel (moneda) odeion (teatres coberts).
Edison: guerra de patents.
Conseqüència: les majors, nous emprenedors van marxar de Nova York a Hollywood.

MRP (Mode de Representació Primitiu):
- Autarquia del quadre, cada quadre és relativament independent.
- Posició horitzontal i frontal de la càmera. Perpendicular a l'escena.
- Conservació del pla de conjunt.