Clara Campoamor, Victoria Kent i el Sufragi Femení a la Segona República
El Sufragi Universal Femení: Clara Campoamor i Victoria Kent
Clara Campoamor: Trajectòria i Lluita pel Vot Femení
A Espanya, la figura clau dins un incipient moviment feminista seria Clara Campoamor, que, malgrat apropar-se en un principi al PSOE, va decidir no afiliar-s'hi a causa del seu recolzament inicial a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Dins del seu pensament, destacava la idea d’aconseguir el sufragi femení.
Campoamor havia realitzat diferents oficis, com el de telefonista, i va obtenir el 1924 el títol de Dret per la Universitat de Madrid, la qual cosa era una fita en aquell moment, ja que l’accés de les dones als estudis universitaris es va legalitzar el 1910.
Carrera Política i Fites Legislatives (1929-1931)
El 1929 s’incorpora al Partit Republicà Radical, el partit de Lerroux. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Cal destacar que en aquelles eleccions les dones podien ser elegides, encara que no podien votar.
Al Congrés, Campoamor destacaria com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Entre les seves contribucions més importants, trobem:
- Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen.
- Va participar en l’elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci.
- El 31 d’octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l’home i de la dona a l’Estat espanyol, tal com va quedar plasmat a l'article 36 de la Constitució republicana d’aquell mateix any.
Malauradament, no va poder renovar el seu escó el 1933.
El Debat del 1931: Campoamor vs. Victoria Kent
Suports i Oposició al Sufragi Femení
En la defensa del vot femení, Campoamor fou abandonada pel seu propi partit (el Partit Republicà Radical) i va comptar només amb el suport del PSOE, que en tot moment va votar solidàriament amb la causa de la dona en els articles per ella presentats.
Altres sectors favorables al sufragi universal femení foren Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i part de la dreta.
En aquest debat, curiosament, va trobar l’oposició de Victoria Kent, diputada del Partit Radical Socialista (una escissió del Partit Republicà Radical), que argumentà que la dona encara no estava preparada per donar aquest pas, tement que el vot femení afavorís les forces conservadores.
L'Impacte del Vot Femení durant la Segona República
Durant la Segona República, un discurs més modern que trencava amb l’Antic Règim va permetre a moltes dones conquerir uns drets polítics propis. Tampoc hem d’oblidar que els partits polítics crearien les seves pròpies seccions femenines.
Precisament a les eleccions de 1933 –les primeres on les dones van poder votar– serien les dretes les que guanyarien. De fet, part de les esquerres creien que bona part del vot femení estaria influenciat pel poder de l’Església.