Classes d'Obligacions i Requisits de la Prestació

Classes d'obligacions

Requisits de l'objecte de l'obligació (art. 1271-1273 CC)

Objectius

1. Possible (art. 1272 CC). No es pot vendre la Torre Eiffel.
2. Lícit (art. 1271, 1275 CC): Coses que no estiguin fora del comerç. Serveis que no siguin contraris a les lleis o als bons costums (tràfic de persones).
3. Determinació (art. 1256, 1261.2 i 1273 CC): Certa i determinable (allò que han de complir).

Si falla algun d'aquests requisits, l'obligació serà nul·la.

Subjectius

Valor econòmic o patrimonial (art. 1911 CC).

Tipus de prestació segons la seva naturalesa material

1. Segons la conducta del deutor
   • Positives (donar i fer)
   • Negatives (no fer)
2. Determinada o determinable (específiques o genèriques). Amb la determinada tenim totes les dades necessàries. En canvi, en les determinables, per exemple, no sabem quina collita obtindrem, però sí que determinem el lloc, moment i data del fet.
3. De mitjans o de resultat. De mitjans es refereix a una obligació on s'ha d'actuar amb diligència (p. ex., serveis professionals), i de resultat, on s'ha d'obtenir un resultat concret (p. ex., una compra).
4. Instantànies, de tracte continu o successiu. Instantànies: compravenda. De tracte continu o successiu: contracte d'arrendament o préstec.
5. Simples o complexes. Simples: compra d'un ventilador. Complexes: compra amb instal·lació inclosa.

Genèriques i específiques (art. 875, 877, 106, 1167 CC)

Genèriques: Aquelles en què l'objecte a lliurar es troba parcialment indeterminat en el moment de constituir l'obligació, ja que només s'indica el seu gènere i posteriorment s'haurà de realitzar una determinació definitiva.

Si les parts no preveuen res, l'elecció de la cosa correspon al deutor (art. 1132 CC i principi del favor debitoris).

Per exemple: Anar a la fruiteria i demanar fruita sense especificar marca ni preu.

El gènere no pot desaparèixer i el deutor sempre podrà complir (Genus nunquam perit).

Art. 1167 CC: Interpretat en sentit contrari, si la cosa és genèrica i la seva qualitat no s'hagués expressat, el creditor no podrà exigir-la de qualitat superior, ni el deutor lliurar-la de la inferior.

Específiques: Aquelles que tenen un objecte determinat des del moment en què es constitueixen.

S'ha de lliurar una cosa determinada de forma individual. El deutor només s'allibera si lliura aquella cosa concreta.

Per exemple: si demanem oli d'oliva marca Carbonell, ens hauran de lliurar aquest oli, no cap altre, encara que tingui les mateixes característiques.

Exemple: Si comprem X litres d'oli a un proveïdor sense especificar res, parlem d'obligacions genèriques. Si especifiquem marca, graus, etc., parlem d'obligacions específiques.

Alternatives i facultatives

Alternatives: Aquelles en les quals el deutor es compromet a realitzar una de les dues o més prestacions previstes en el moment de constituir l'obligació, de manera que el compliment de qualsevol d'elles extingeix l'obligació (art. 1131 CC). (El deutor té diverses opcions per complir i extingir l'obligació).

Dues fases

1. L'obligació està relativament indeterminada, ja que només es preveuen de forma disjuntiva les prestacions, però no se sap quina és la que el deutor triarà.
2. Comença quan s'ha produït l'elecció de la prestació. Llavors, l'obligació queda determinada i funciona com una obligació normal.

Obligacions alternatives: elecció i limitacions (art. 1331.2, 1132.2 CC)

Deutor:

• Impossibilitat sobrevinguda fortuïta: decau la facultat d'elecció (art. 1134 CC).
• Impossibilitat sobrevinguda de totes les prestacions per culpa del deutor: Indemnització al creditor pel valor de l'última cosa o servei desaparegut (art. 1135 CC).

Creditor:

• Impossibilitat sobrevinguda fortuïta: limita l'elecció del creditor a les prestacions que restin.
• Impossibilitat causada pel deutor: el creditor pot triar entre les prestacions restants o la indemnització corresponent a les desaparegudes.
• Impossibilitat de totes les prestacions per culpa del deutor: el creditor pot exigir el preu de qualsevol d'elles (art. 1136 CC).

Facultatives: Aquelles que tenen per objecte una prestació determinada, però concedeixen al deutor la facultat d'alliberar-se mitjançant el pagament d'aquesta prestació o d'una altra que es designa. Aquesta segona prestació no forma part de l'objecte de l'obligació principal (art. 1153 i 1255 CC). (Impliquen menor garantia per al creditor).