Classes socials i vida quotidiana a la Catalunya del segle XIX

Resum

El document descriu les classes populars catalanes del segle XIX, des dels artesans i jornalers fins al naixement del proletariat fabril, i analitza les diferències entre el camp i la ciutat. També repassa la vida quotidiana de la societat isabelina, l'ostentació burgesa, les formes d'oci i el paper de les dones en el treball i el moviment obrer.

Punts clau

Els artesans i aprenents sumaven 1.200.000 persones el 1860, i els menestrals catalans simpatitzaven amb les causes progressistes.
El 1860 els jornalers eren el 36% de la població, unes 2,6 milions de persones.
Al camp català, les desamortitzacions van convertir molts emfiteutes en propietaris, mentre els no propietaris treballaven amb masoveria, parceria o rabassa morta.
El proletariat fabril estava format per mà d'obra assalariada; Barcelona tenia 54.000 obrers el 1856 i les seves condicions de vida eren molt dures.
El gust burgès es caracteritzava per l'ostentació, i molts nous rics intentaven ennoblir-se i viure de rendes.
Les dones patien una doble discriminació, laboral i social, perquè cobraven menys que els homes, i algunes van destacar en el moviment obrer anarquista, com Teresa Claramunt.

Posa't a prova

Les Classes Populars i el Sorgiment del Proletariat

Grups Urbans i Artesans

Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especial les dones.
El 1860 hi havia 1.200.000 artesans i aprenents. Els menestrals catalans simpatitzaren amb les causes progressistes.

Jornalers i Pagesos

El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de la població, 2,6 milions).
A finals de segle era difícil distingir els jornalers dels petits propietaris i arrendataris: tots passaven penúries.
Els pagesos van continuar subjectes a relacions clientelars amb els vells i nous cacics.

El Camp Català: Diferències Regionals

Les diferències regionals no s’haurien de menystenir. Al camp català:

Les desamortitzacions van convertir molts emfiteutes en propietaris.
Els no propietaris treballaven sota contractes de masoveria, parceria o rabassa morta.
L’augment demogràfic i la institució de l’hereu van afavorir l’emigració a la ciutat.

El Sorgiment del Proletariat

El proletariat estava constituït per la mà d’obra assalariada de les fàbriques. (Barcelona tenia 54.000 obrers el 1856).

Les condicions de vida i de treball d'aquesta nova classe eren esgarrifoses.

Vida Quotidiana i Comportaments Socials

Estructura Social i Gust Burgès

La societat isabelina es va estructurar com una simbiosi entre els poderosos del passat i els nous grups burgesos.
Molts dels nous rics van voler ennoblir-se i viure de rendes.
El gust burgès es va definir per l’ostentació.

Oci i Reunions Socials

Les formes d’oci es van comercialitzar: estiuejar, teatre, òpera, jardins d’esbargiment, cabarets i casinos.
Les festes religioses, misses i noces continuaven sent una part important de la vida social.
Els treballadors es reunien a les tavernes. Anarquistes i socialistes van fomentar ateneus i cases del poble.

Les Dones en la Societat del Segle XIX

L’estereotip femení assignava a la dona la responsabilitat de fer-se càrrec dels fills i atendre la casa.
En l’àmbit rural, la dona va desenvolupar des de ben antic tota mena de tasques agrícoles.
Va ser incorporada al treball industrial perquè cobrava menys que els homes. Patia una doble discriminació: laboral i social.
Algunes dones van destacar en el moviment obrer de finals del segle XIX, especialment les dirigents anarquistes: Gertrudis Fau, Soledad Gustavo i, sobretot, Teresa Claramunt.

Preguntes freqüents

Quants jornalers hi havia a Catalunya el 1860?

Segons el text, el 1860 els jornalers eren el 36% de la població, unes 2,6 milions de persones. A finals de segle era difícil distingir-los dels petits propietaris i arrendataris, perquè tots patien penúries.

Quina diferència hi havia entre el camp i la ciutat?

Al camp català, les desamortitzacions van convertir molts emfiteutes en propietaris, però la resta treballava amb contractes de masoveria, parceria o rabassa morta. L'augment demogràfic i la institució de l'hereu van afavorir l'emigració a la ciutat.

Quina era la situació de les dones treballadores al segle XIX?

Les dones s'incorporaven al treball industrial perquè cobraven menys que els homes, i patien una doble discriminació, laboral i social. A més, la societat les responsabilitzava dels fills i de la casa.