Classificació del Sòl i Morfologia Urbana: Guia Completa
Classificació del Sòl
Sòl urbà: construït i urbanitzat que té carrers traçats i amb subministrament d'aigua, electricitat i clavegueram. Ja disposa de tot el que cal perquè s'hi puga construir.
Sòl urbanitzable: terrenys que en un futur podran ser urbanitzats.
Sòl no urbanitzable: Sòl que no es podrà urbanitzar mai ni es podrà edificar, perquè es tracta de zones protegides pels seus valors ambientals.
Sistemes generals: terrenys destinats al funcionament general del municipi, com la xarxa viària, zones verdes, equipaments, infraestructures...
Morfologia Urbana: El Plànol de la Ciutat
Tipus de Plans Urbanístics
Les pràctiques urbanístiques de creació de ciutat han anat canviant al llarg de la història a mesura que s'anaven modificant les necessitats dels habitants, millorant els mitjans de transport, canviant les preferències artístiques i estètiques, evolucionant les ideologies polítiques i socials...
El Pla Irregular
Al món occidental, aquest tipus de pla correspon a la part antiga de les ciutats i fa referència a la ciutat preindustrial d'origen romà o medieval. Aquesta delimitació marcada per les muralles provocava que s'aprofitara tot l'espai interior disponible, de manera que acabava sent un conjunt caòtic d'edificis alts i sense ordre fix, carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós (Granada, València, Barcelona...). El pas del temps, els incendis i les destruccions produïdes per les guerres van introduir alguns canvis que van deteriorar aquests barris antics.
El Pla Ortogonal
Presenta una forma simple segons els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Les illes de cases són quadrades o rectangulars, i els edificis tenen una disposició molt ordenada. La quadrícula pròpia d'aquest tipus de pla afavoreix els desplaçaments pels eixos verticals i pels horitzontals, però complica els trajectes transversals: això es corregeix amb l'obertura de vies en diagonal. L'Eixample de Barcelona és un dels més coneguts, per la seua extensió i perquè abans de ser aprovat el 1863, un dissenyador havia fet notables estudis sobre les necessitats i les expectatives de la ciutat.
El Pla Radiocèntric
Són els carrers i avingudes que, com si foren radis, s'allunyen del centre fins als diversos espais en què s'articula la ciutat. Aquest pla es perfecciona amb l'obertura de vies concèntriques, a manera de cinturons urbans, que permeten la connexió entre els diversos barris sense necessitat d'haver de passar pel centre de la ciutat. Aquesta forma urbana sol ser molt impactant perquè afavoreix una visió centralitzada de la ciutat i afavoreix el fet que es concentren al centre urbà una bona part de les activitats i de les comunicacions.