Classificació dels éssers vius

LES MONERES

1. Arqueus: Organismes unicel·lulars que es situen en ambients estremofils. La seua paret cel·lular no té mureïna.
2. Bacteris: Són organismos unicel·lulars que viuen en tots els ambients, la seua paret cel·lular conté mureïna. Poden ser autòtrofs (utilitzen com a font d'energia el sol) o heteròtrofs (utilitzen com a font d'energia matèria orgànica). Les bacteries poden tenir diferents formes:

1. Cocos: Té una forma esfèrica; els agrupats en rosari (oooo) són estreptococs, i els que s'agrupen com un raïm estafilococs.
2. Bacils: Tenen forma allargada.
3. Espirils: Forma de tirabuixó.
4. Vibris: Forma de coma.

2. ELS PROTOCTISTS poden ser unicel·lulars, multicel·lulars o colonials, la seua nutrició pot ser autòtrofa i heteròtrofa i el tipus de reproducció sexual o asexual. Segons el seu mode de nutrició es divideixen en tres grups:
   3. Protozous i floridures del fang: Els protozous són unicel·lulars que no tenen paret cel·lular. Són heteròtrofs (per digestió) i es mouen mitjançant pseudòpodes, cílies o flagels. Viuen en ambients aquàtics i humits. Les floridures del fang tenen cèl·lules multicel·lulars o ameboides.

2. 3. Algues: Poden ser unicel·lulars o multicel·lulars, viuen a l'aigua, són autòtrofes i són organismes fotosintetitzadors. Es divideixen en euglènes, diatomees, gamòfits i algues verdes, vermelles i brunes.
      1. Algues verdes: Formen estructures colonials, filamentoses o laminals.
      2. Algues vermelles: Tenen paret cel·lular, agar i carbonats.
      3. Algues brunes: Tenen estructures que semblen arrels, tiges i fulles.
   4. Floridures aquàtiques: Són heteròtrofs (absorció) i descomponen la matèria orgànica morta.
3. LES PLANTES són unicel·lulars i autòtrofes, les seues cèl·lules tenen membrana i contenen clorofil·la, emmagatzemen midó com a reserva. Els cicles vitals tenen una fase gametofítica i una altra esporofítica.

En la seua evolució hi ha 4 grups:

1. Briófits: No són vasculars (no formen teixits per al transport de la saba). Són petits i viuen en un ambient humit, no tenen arrels, ni tija ni fulles. Es divideixen en 3 grups:

1. Hepàtiques: Tenen una forma lobular, i són petites.
2. Molses: En l'estructura es diferencien en filidis (falses fulles), caulidis (falses tiges) i rizoides (falses arrels).

1. Antocers: Viuen en zones càlides, tenen les espores en unes càpsules allargades.

2. Plantes sense llavors: Tenen teixits vasculars, tenen tiges, fulles i arrels veritables. Es divideixen en 2 grups principals.

1. Licopodis: Són plantes petites.
2. Falgueres: La majoria són terrestres, aquest grup està format per falgueres (no tenen arrels ni fulles veritables) i els equisets o cues de cavall (tenen tiges que són similars a una cua de cavall).

3. Plantes vasculars amb llavors o espermatòfits: El seu mitjà de reproducció és la llavor ja que conté elements nutritius. Es divideixen en:

1. Gimnospermes: Produeixen pinyes, la llavor no està dins d'una fruita. El grup més destacat són les coníferes.
2. Angiospermes: Plantes que produeixen llavors dins d'una fruita, es divideixen en monocotiledònies (una llavor, fulles paral·leles i nombre de pètals múltiple de 3) i dicotiledònies (dues llavors, fulles ramificades i nombre de pètals múltiple de 5).

4. ELS FONGS poden ser unicel·lulars, pluricel·lulars, són organismes eucariotes, cèl·lules amb paret cel·lular i la seua nutrició és heteròtrofa per absorció.

-La estructura dels fongs filamentosos pluricel·lulars està formada per uns fils filamentosos anomenats hifes, que es ramifiquen i formen una massa anomenada miceli. Les hifes poden ser:

1. Cenocítiques: Sense dividir, formades per una única hifa.
2. Tabulars: Separades per parets transversals.
3. Rizomorfes: Hifes especialitzades en l'absorció de nutrients.

-La reproducció dels fongs pot ser sexual o asexual. En la reproducció sexual es fusiona el citoplasma de les hifes de dos individus mitjançant un procés denominat plasmogàmia, i més tard els nuclis, per cariogàmia. El zigot creix i es formen esporangis on apareixen espores sexuals.

5. ELS ANIMALS estan constituïts per organismes eucariotes, pluricel·lulars i heteròtrofs, posseeixen teixits especialitzats. Els sentits proporcionen informació del medi. La majoria tenen reproducció sexual, els cossos estan adaptats per viure en tots els ambients de la terra, i poden presentar simetria bilateral o radial, o no tenir-ne.

5.1. Animals invertebrats més primitius:

1. Esponges o esponges: Són invertebrats i les cèl·lules no formen teixits. Tenen porus inhalants per on s'alimenten i s'expulsa a l'atri (cavitat central del cos) i surt a l'exterior per mitjà de l'òscul (obertura).
2. Ctenòfors o meduses: Posseeixen vuit tentacles amb cèl·lules adhesives que utilitzen per a la captura. Tots són marins, hermafrodites, i poden produir ous.
3. Cnidaris: Posseeixen una cavitat central que es comunica amb l'exterior a través d'un orifici que fa de boca i anus. Presenten teixits en 3 capes:

1. Epidermis: Capa externa.
2. Gastrodermis: Capa interna per a la digestió.
3. Mesoglea: Capa situada entre les anteriors.

Els tentacles estan recoberts de cèl·lules urticants per a la captura, anomenades cnidoblasts. La reproducció pot ser sexual o asexual. La majoria són marins encara que viuen en aigües dolces.

Tenen dues formes:

1. Pòlips: Són asexuals.
2. Meduses: Són sexuals.