Classificació dels humanistes i pensaments clau

Classificació dels humanistes

Ateus

1) Clàssics S. XIX: Feuerbach (materialisme), Marx (comunisme).

Freud (psicoanalista) i Nietzsche (superhome).

Existencials

2) Existencials S. XX: Sartre / Camus.

Anti-sistemes i postmoderns

3) Anti-sistemes S. XX: nonod

4) Postmodern S. XX: Vattimo.

Creients

Personalisme S. XX: Mounier.

Ludwig Feuerbach (materialisme)

Trets fonamentals dels seus pensaments:

1. El món de Déu és una ficció fantàstica construïda amb materials de l'experiència del nostre món.
2. La projecció religiosa és una fase necessària en la cultura humana, però s'ha de superar.
3. En projectar-se fora d'ell, l'home atribueix a Déu allò que li pertany i resta un ésser alienat. L'autor vol treure de la religió el seu caràcter particularista i explicar-la com a reconeixement universal que uneix els homes entre ells.

Karl Marx (1818–1883)

Karl Marx (1818–1883) — filòsof alemany, humanista, ateu, clàssic del segle XIX; d'origen jueu.

Les seves idees

1. Instaurà un nou mètode en filosofia: no parteix d'idees abstractes sinó de la realitat històrica concreta a través de l'anàlisi econòmic i social. Crítica a Feuerbach i Hegel.
2. Marx constata que l'home necessita la natura per satisfer les seves necessitats.
3. El treball humà és l'activitat exclusiva i pròpia de l'home per transformar la natura i satisfer les necessitats. El treball és el lloc de trobada entre la natura i l'home.
4. Aquesta relació necessària entre l'home i la natura es realitza en societat. La manera com es realitza el treball produirà models de societat.
5. Marx arriba a un nucli fonamental del seu pensament: la manera com es produeixen els mitjans que satisfan les necessitats determina com són les societats. L'element bàsic de tota situació històrica són les forces de producció.
6. Quan Marx analitza el sistema capitalista observa que el treball no humanitza l'home. Estableix classes socials: capitalistes o burgesia, obrers o proletariat.
7. Les relacions socials queden transformades, donant una societat alienada, i proposa el comunisme com a alternativa.
8. La religió és, segons ell, "l'opi del poble": una forma de consol del sofriment humà que acompanya l'alienació del proletariat.