Classificació i Fenòmens Fonètics de les Consonants Catalanes
Classificació i Fenòmens Fonètics de les Consonants Catalanes
Segons com actuïn els òrgans articulatoris de la cavitat bucal, establim una distinció entre sons vocàlics i sons consonàntics, que al seu torn se subdivideixen en funció de les característiques de la seva producció. En el cas de les consonants del català, podem diferenciar-les segons quatre criteris principals, basats en l'actuació dels diferents òrgans que intervenen en la parla (l'aparell fonador).
1. Les cordes vocals
Si les cordes vocals es mantenen unides i no creen resistència al pas de l'aire, seran consonants sordes (p, t, k, f, ts, etc.). Si s'aproximen i vibren quan l'aire travessa la laringe, seran consonants sonores (b, d, g, dz, etc.).
2. El punt de sortida de l'aire
Si l'aire es canalitza per l'úvula i el vel del paladar a través de la boca, el so serà oral. Si l'aire surt pel nas i per la boca, el so serà nasal.
3. El punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc de la cavitat bucal en el qual es produeix la interrupció del pas de l'aire pel contacte o aproximació de dos òrgans. Aquests punts poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.
4. El mode d'articulació
El mode d'articulació determina la manera com s'interromp o dificulta el pas de l'aire per la boca. Els modes principals són les oclusives, fricatives, africades, laterals i vibrants.
Denominacions Específiques de Consonants
- Obstruents: oclusives, fricatives i africades.
- Sonants: nasals, laterals i vibrants.
- Líquides: laterals i vibrants.
- Sibilants: fricatives alveolars i palatals.
Consonants Ròtiques
Les consonants ròtiques són les consonants vibrants i la vibrant simple (també anomenada bategant).
Neutralització Fonètica
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contextos i es pronuncien igual que un altre fonema. Per exemple, el català oriental neutralitza les vocals àtones (a/e) i algunes consonants, com en "mag" (pronunciat "mák").
Sensibilització Fonètica
La sensibilització és el fenomen fonètic que fa que es pronunciïn determinats sons en posicions específiques. És el fenomen contrari de l'emmudiment. Per exemple, la /t/ final seguida de vocal: "cent un" (pronunciat "séntún").
Emmudiment Fonètic
L'emmudiment és un fenomen fonètic que consisteix en la no pronúncia d'un so. Els casos més comuns són els de la lletra 'h', que no sona, o la 'r' muda, com en "arbre" (pronunciat "abra").
Diftong Decreixent
Un diftong decreixent és la unió d'una vocal pura (el nucli) i una semivocal impura ("i" o "u" àtona) pronunciades en una sola síl·laba.