Classificació de plans i funció d’organització — teoria i motivació

Economia4 de gen. 20264,37 KB

Classificació dels plans

Segons l’abast i l’amplitud

Fi o missió: fins o finalitats bàsiques perseguides per l’empresa.
Objectius: visió; resultats que es volen maximitzar.
Estratègies: com ho farem? Recursos i línies d’acció per assolir l’objectiu.
Polítiques: principis bàsics i normes generals.
Procediments: passos a seguir per dur a terme una acció.
Regles: el que es pot fer i el que no es pot fer.
Pressupostos: plans quantificats; estimacions econòmiques.

Segons l’àmbit temporal

Segons la funcionalitat

Àrea comercial: relació entre vendes, abans i després de la producció.
Àrea d’inversió i finançament: fons necessaris per al funcionament i l’expansió.
Àrea de recursos humans: fa referència al factor humà de l’empresa.

Taylor (Estats Units):
- Racionalització: definir què s’ha de fer, eliminar temps morts, introduir cadena de muntatge.
- Augmentar la productivitat: exemple pràctic: si Andrea aconsegueix 50 unitats de mitjana i Aitana 30, Andrea té més producció. Però si Andrea treballa 5 h i Aitana 1 h, Aitana té una productivitat horària superior; cal considerar tant la producció total com la productivitat per hora.
- Oficina tècnica: organització del treball de tothom, qui fa cada tasca i com fer-la.
- Salaris: vinculació rendiment–salari; més producció pot suposar més salari.
- Costos de producció: anàlisi de tasques, especialització, responsabilitats, racionalització i incentius salarials.
- Monotonia: pot provocar ansietat i fatiga.

Subratlla la importància dels factors socials i psicològics en la feina.
Incentius no materials: sovint més importants que els materials (per exemple, reconeixement, pertinença).
Exemples d'incentius materials mencionats: cistella de Nadal, vacances, cotxe d'empresa; però l’efecte més durador prové de la satisfacció psicològica.
Concepte clau: els treballadors no són màquines; les relacions humanes influeixen en la satisfacció i, per tant, en la productivitat.

Teoria similar a la de Taylor en la importància de l’organització, però posa èmfasi en l’interrelació, el major grau de globalitat i l’estructura jeràrquica.
Unitat de comandament: cada empleat ha de rebre ordres d’un sol superior.
Comunicació: comunicació descendent (cap a baix) i comunicació horitzontal entre els nivells semblants.

Motivació — necessitats de les persones (no només dels treballadors)

Fisiològiques: necessitats bàsiques (menjar, descans, etc.).
Seguretat: estabilitat; per exemple, contracte indefinit.
Socials: relacions amb família, amics, companys de treball.
Autoestima: confiança en si mateix i reconeixement per part dels altres.
Autorealització: sentir-se plenament satisfet quan s’han cobert les necessitats anteriors i es desenvolupen les pròpies capacitats.

Factors de motivació i factors higiènics

Factors de motivació: elements intrínsecs al treball que augmenten la satisfacció (responsabilitat, reconeixement, assoliments, creixement).
Factors higiènics (no motivadors): elements que si són insuficients provoquen insatisfacció: salari, condicions de treball, polítiques de l'empresa, seguretat laboral.