Classificació i Propietats dels Aminoàcids: Guia Completa

Biologia3,26 KB

Classificació dels Aminoàcids

Els aminoàcids es classifiquen en:

  • Aminoàcids Alifàtics: cadena carbonada oberta (neutres, àcids, bases).
  • Aminoàcids Aromàtics: cadena tancada complexa.
  • Aminoàcids Heterocíclics: cadena tancada complexa.

Propietats dels Aminoàcids

  • Cristal·lins i sòlids.
  • Punt de fusió elevat.
  • Solubles en aigua.
  • Activitat òptica (L-aminoàcids esquerres).

Comportament Químic

Els aminoàcids poden ionitzar-se, actuant com a bases o àcids, i presenten una forma dipolar coneguda com a switterió. El pH en el qual l'aminoàcid tendeix a adoptar forma dipolar es coneix com a punt isoelectric.

Estructures dels Aminoàcids

Estructura Primària

L'estructura primària es caracteritza per una seqüència d'aminoàcids que es retorça helicoidalment, amb aproximadament 3,6 aminoàcids per volta.

X-Helix

La hélice col·lagen és més allargada a causa de la presència de prolina i hidroxiprolina. No poden formar un pH per la seva estructura, però tenen elasticitat. Es forma una superhélice amb 3 cadenes unides per enllaços covalents.

ConfB

Els aminoàcids poden formar una cadena en zig-zag. La cadena redoblada es considera estable i es formen pH per la proximitat dels grups R.

Estructura Terciària

Una estructura terciària es plega sobre si mateixa, formant una conformació globular. Aquestes estructures faciliten la solubilitat en aigua i en solucions salines. Presenten molts enllaços. La combinació d'helices i ConfB solen ser estables, compactes i es coneixen com a dominís estructurals.

Estructura Quaternària

Els enllaços no covalents uneixen diverses cadenes polipeptídiques anomenades protomers. Segons el nombre que s'associen, es poden formar:

  • Dímers
  • Tetràmers
  • Pentàmers
  • Polímers

Aquests poden formar la càpside dels virus, com en les cèl·lules del múscul.

Propietats de les Proteïnes

Les propietats depenen dels grups R que reaccionen amb altres molècules. El domini o centre actiu és el que té la capacitat d'unir-se a una altra molècula.

Solubilitat

Les proteïnes de gran mida molecular, quan es disolen, formen dispersions coloidals. Els grups R estableixen pH amb l'aigua, i així la proteïna queda coberta per una capa d'aigua que impedeix que s'uneixi a altres molècules i, per tant, que precipiti.

Desnaturació

La desnaturació consisteix a trencar enllaços, passant d'una forma globular a una forma filamentosa que no és tan soluble i, per tant, al unir-se, precipiten. Afecta els enllaços peptídics. Quan torna a condicions normals, es pot produir una renaturalització, però no sempre és possible.

Especificitat de les Proteïnes

Les proteïnes tenen parts estables i variables, i algunes es poden substituir sense que es perdi la funcionalitat. Cada espècie té proteïnes específiques.

Capacitat Amortidora

La capacitat amortidora neutralitza les variacions de pH del medi.

Descarregar

PDF Word HTML