Claus narratives de Pere Calders: imaginació i estil

Claus narratives

La manera de fer de Calders

(La manera de fer de Calders: els trets i les constants que caracteritzen la seva obra) La fantasia, l'insòlit, l'inexplicable i fins i tot els miracles apareixen sovint en els textos de Calders. Una part important de les seves narracions expliquen fets i situacions versemblants, és a dir, dins de les pautes de la ficció narrativa més convencional (comuna). D'altra banda, hem de remarcar la coherència de l'obra de Calders, la fidelitat a una manera d'entendre l'art de la literatura, especialment en els contes. Quan el llegim, podem trobar-nos amb unes històries que responen a un determinat univers original i pròpia. Aquest univers és la seva visió del món personal. L'argument s'esdevé amb fluïdesa: comença amb contundència i s'acaba just on s'ha d'acabar, en aquell punt on ja no hi ha res més a dir.

1. Els mecanismes de la imaginació

En les seves obres podem trobar sorpreses: alteracions de la realitat o de la normalitat que van des dels fets inusuals, insòlits però més o menys possibles, fins a la fantasia pròpia dels contes infantils o de fades. En termes generals, es tracta d'alguna cosa —una aparició, una transformació, una presència— que altera de cop i volta la normalitat o la tranquil·litat dels personatges.

Es pot tractar, entre altres, de:

• casos de multiplicació de coses o persones;
• la presència de fantasmes;
• l'alteració del pas del temps;
• fets de màgia poderosa;
• una nova teoria científica que ho altera tot;
• o, simplement, que totes les desgràcies que poden passar al llarg de la vida d'una persona s'esdevinguin en el mateix dia.

Així doncs, els contes de Calders ens porten a través de totes les possibilitats de la imaginació i de la fantasia: podem trobar-hi allò que és imprevisible, un fet insòlit que no sabríem si pot ser possible o no, o coses realment fantàstiques, que pot ser que tinguin una explicació màgica o científica o que no tinguin cap mena d'explicació. També poden aparèixer escenes absurdes. Es tracta, en tots els casos, d'un fet inexplicable, de vegades sobrenatural, que trenca els esquemes de la lògica i del que és previsible.

Quan el destí inevitable es veu impossible de dominar.