Clima i paisatges de Catalunya

Catalunya seca:

Escassetat de pluges (<700 mm anual), estius secs i calorosos – hiverns secs i temperats, aridesa, predomini de la vegetació mediterrània, dues subzones: franja litoral influïda per la Mediterrània; zona interior amb certs trets de continentalitat, transició gradual d’una zona a l’altra.

Regió de la tramuntana (Empordà):

Paisatge dominat per la plana litoral de l’Empordà, tramuntana (vent fred i sec) és l’element climàtic més característic, predomini de la vegetació mediterrània (pi blanc, alzina surera), existència d’una xarxa regular de població.

Litoral mediterrani (costa):

Domini de les muntanyes mitjanes (400-800 m) i rius i rieres de recorregut escàs, clima més sec i calorós al sud, vegetació típicament mediterrani (pinars i alzinars), població concentrada a les depressions i a les planes litorals, regió més poblada de Catalunya.

Altiplà central (Segarra):

Paisatge caracteritzat per les formes tabulars i les costes, altitud mitjana elevada (400-1000 m), oscil·lació tèrmica important i pluviositat limitada, vegetació amb poc vigor (pinedes i matollar), conques creades per l’erosió dels rius on s’ha concentrat la població.

Prepirineu (Alt Urgell, la Garrotxa, la Noguera, el Pallars Jussà i Osona):

Paisatge dominat per muntanyes altes (1700-2700 m) i valls encaixades, temperatures fredes a l’hivern i força elevades a l’estiu, vegetació dels vessants de soleia (pi, roure, alzina) i d’obaga (roure, faig, pi), nuclis de població a les valls.

Continental (Segrià, Les Garrigues, Pla d'Urgell, Noguera):

Terres formades per l’acumulació de sediments aportats pels rius del Pirineu, altitud escassa (200-400 m), efecte atenuat de la Mediterrània, clima extremat (estius molt càlids i hiverns freds), pluges escasses (300-450 mm), presència de vegetació estepària, nuclis de població a les vores dels rius i a les terrasses fluvials.

Catalunya humida:

Pluviositat per sobre dels 700 mm anuals, concentració de les principals reserves d’aigua, predomini de la vegetació caducifòlia (rouredes, fagedes, coníferes).

Regió oriental (Selva, Osona, Ripollès, Garrotxa):

Fesonomia muntanyosa i altituds notables (400-1700 m), grans precipitacions (800-1800 mm), clima mediterrani d’alta muntanya, regió forestal més important del país, predomini del poblament dispers.

Alt Pirineu (Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Pallars):

Grans massissos i altituds elevades (2000-3000 m), paisatge alpí o subalpí (muntanyes i valls encaixades), clima mediterrani d’alta muntanya, amb precipitacions importants (1000-2000 mm), alternança de boscos caducifolis i perennifolis, amb prats, poblament escàs.