Clima i Relleu d'Espanya: Mecanismes i Característiques Geogràfiques
Mecanismes que Influeixen en el Clima
Per explicar la gran diversitat de temps atmosfèric i climes d'Espanya, cal considerar:
- La circulació atmosfèrica en altitud.
- La circulació de l'aire en superfície.
- Els factors geogràfics que modifiquen el comportament de les masses d'aire.
La Circulació Atmosfèrica en Altitud
A la part alta de l'atmosfera, la circulació del vent és molt més intensa que a la superfície. Es tracta d'un vent fort (d'oest a est) que bufa en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la Terra. A una altitud d'aproximadament 12.000 metres, la seva velocitat pot arribar als 500 km/h. Aquests potents fluxos d'aire reben el nom de corrent en jet o jet stream.
Hi ha dos corrents en jet a cada hemisferi: el subtropical, situat entre les latituds 30° i 45°, i el polar, al voltant dels 60°. A l'hivern, aquests corrents baixen d'altitud, mentre que a l'estiu tendeixen a pujar. Els avions els aprofiten per reduir el consum de combustible.
El Protagonisme del Corrent en Jet
El corrent en jet es desplaça cap a l'est a una velocitat superior a la del moviment de rotació de la Terra. Això provoca que s'acumuli aire a la dreta d'aquest corrent, generant altes pressions subtropicals. Per contra, a l'esquerra, per compensació, es produeix un moviment d'aire ascendent, que dona lloc a baixes pressions.
El desplaçament del corrent en jet varia segons l'estació:
- Estiu: Les altes pressions subtropicals se situen entre els 40° i 45° de latitud.
- Hivern: Les altes pressions es desplacen cap al sud, al voltant dels 30° nord.
La Península Ibèrica, en estar més a prop del Tròpic de Càncer que del Cercle Polar Àrtic, rep a l'estiu la influència de les altes pressions subtropicals. Aquestes estan associades a l'anticicló tropical de les Açores i a masses d'aire anticiclòniques, càlides i seques, procedents del nord d'Àfrica.
Circulació de l'Aire en Superfície
La circulació de l'aire a la troposfera s'organitza en dos sistemes principals:
- Altes pressions: Anomenades anticiclons.
- Baixes pressions: Anomenades depressions.
Els camps de pressió es representen mitjançant isòbares.
Les Zones d'Altes Pressions o Anticiclons
Són masses d'aire originades per:
- L'efecte del corrent en jet.
- L'existència de masses d'aire fred i dens.
El baròmetre marca valors superiors a 1015 mil·libars (mb) o hectopascals (hPa). Als anticiclons, l'aire tendeix a baixar i a escalfar-se en contacte amb la Terra. Aquest procés absorbeix la humitat, impedeix la formació de núvols i genera un temps estable.
Les Zones de Baixes Pressions o Depressions
Són masses d'aire originades per:
- L'acció del corrent en jet.
- L'existència de masses d'aire calent.
El baròmetre marca valors inferiors a 1015 hPa. Si l'aire d'una depressió és lleuger i pesa poc, tendeix a pujar. Aquest ascens provoca que la humitat es condensi, formant núvols que originen pluja i, per tant, un temps inestable.
La Meseta: Serralades Interiors i Vores Muntanyoses
La Meseta
La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, ocupant l'espai central de la Península Ibèrica i representant el 45% de la seva superfície. Va quedar fracturada en dos grans blocs:
- Submeseta Nord: Amb una altitud mitjana de 800-850 metres.
- Submeseta Sud: Amb una altitud mitjana de 500-700 metres.
Dins la Meseta, s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:
- L'antic sòcol paleozoic.
- Les conques sedimentàries.
- Les serralades interiors de la Meseta.
- Les vores muntanyoses de la Meseta.
Les Serralades Interiors de la Meseta
Les serralades situades a l'interior de la Meseta són el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, ambdues orientades d'est a oest.
El Sistema Central divideix la Meseta pràcticament en dues meitats i està format per diferents cadenes muntanyoses d'altitud considerable.
Les Muntanyes de Toledo divideixen la Submeseta Sud en dues parts, actuant com a divisòria d'aigües entre les que desemboquen al riu Tajo i les que aflueixen al Guadiana.