Clima xinès

Clima polar: temp. Amb variacionsestacionals, però baixes al llarg de l'any. Precipitacions escasses.

Clima equiatorial: temp.Altes i precipitacions abundants durant tot l'any.

Clima tropical estacional: temp,altes amb una estació seca i una d'humida.

Clima desèrtic: temp.Molt altes a l'estiu, però oscil·lacions diàries al llarg de l'any. Precipitacions molt escasses.

Clima semiàrid: temperatures mes o menys altes segons la latitud,amb variacions estacionals.Precipitacions escasses.

Clima temperat humit: temperatures suaus amb variacions estacionals.Precipitacions abundants i regulars durant tot l'any.

Clima temperat d'hivern sec: estius calorosos, però amb abundants precipitacions.

Clima continental sense estació seca: fort contrastos tèrmics al llarg de l'any. Precipitacions abundants i força regulars durant tot l'any.

Clima continental amb hivern sec: forts contrastos tèrmics al llarg de l'any. Precipitacions moderades durant la resta de l'any.

Clima tundra: temperatures baixes, amb estius frescos i curtsi hiverns freds i llargs. Precipitacions moderades.

L’atmosfera està formada per les capes següents: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera I exosfera. La composició en els 100 primers quilòmetres (homosfera) és: nitrogen 78 %, Oxigen 20,9 %, argó 0,9 % i diòxid de carboni 0,05 %.

Les funcions de l’atmosfera són: • Filtrar les radiacions solars nocives. • Evitar grans contrastos tèrmics. • Impedir la caiguda constant de material còsmic (meteorits). • Contenir el diòxid de carboni necessari perquè les plantes puguin dur a terme el procés Fotosintètic. • Contenir l’oxigen necessari per als organismes respiradors. • Completar el cicle de l’aigua. Si no hi hagués atmosfera: • Una gran quantitat de raigs ultraviolats solars arribaria a la superfície terrestre. • Hi hauria temperatures extremes. • Caurien molts meteorits sobre la superfície terrestre. • No existirien organismes fotosintètics per la manca de diòxid de carboni. • No existirien organismes respiradors per la inexistència d’oxigen. • La Terra perdria l’aigua, que s’evaporaria cap a l’espai exterior.

L’efecte d’hivernacle és un procés energètic pel qual alguns gasos atmosfèrics (diòxid de carboni, Vapor d’aigua, metà, etc.) tornen a emetre part de l’energia calorífica que la superfície del Planeta perd. Això permet l’existència d’unes temperatures més elevades del que es podria Esperar. Si aquest efecte s’incrementa, hi haurà un escalfament global i altres canvis en el sistema Climàtic (alteracions dels règims pluviomètrics, augment de la freqüència dels fenòmens Atmosfèrics extrems, etc.)

La Terra està en equilibri tèrmic perquè emet a l’espai tanta energia com rep. L’albedo és la Quantitat d’energia reflectida per la Terra i es tracta, per tant, d’un dels components de l’energia Emesa per la Terra. El seu valor mitjà és del 28 %, però depèn de les característiques de cada Superfície (la neu té molt més albedo que el mar, per exemple). 

Els factors que poden provocar canvis en el clima terrestre són: • Factors astronòmics (canvis en l’activitat solar, canvis en l’òrbita terrestre, oscil·lacions en l’eix De rotació terrestre o interposició de núvols de pols còsmica davant del Sol). • Erupcions volcàniques. • Posició i estructura dels continents. • Alteracions del camp magnètic terrestre. • Canvis de la composició de l’atmosfera causades per les activitats humanes.