Coexistència Pacífica i Conflictes: Anàlisi de la Guerra Freda
Coexistència Pacífica i Conflictes durant la Guerra Freda
Es formen els blocs, però hi ha pau: coexistència pacífica (canvis d'actitud).
Els dirigents canvien i les guerres disminueixen. Khruixov surt com a secretari i denuncia els crims d'Stalin. Desestalinització. Pensava que es podia fer revolució sense guerra.
Als EUA, els canvis són més lents. El 56 puja com a president Eisenhower, que allunya del govern els anticomunistes. Kennedy puja el 60: canvi perquè elimina pobresa i discriminació.
Fan reunions els presidents. Es presenten davant el món que arriben a un acord basat en la no agressió perquè la lluita era per veure qui tenia més armes i saben que no arribarien a cap lloc. Parlen per primera vegada i comença un període de diàleg i aconseguir un equilibri estratègic.
Als 70 és època de conflicte a tots els continents. Augmenta l'oposició a la presència dels americans i la URSS augmenta el suport als moviments revolucionaris. El fet més rellevant és que la URSS ataca Afganistan el 1973. Enderroquen la monarquia i creen una República. El 1978 s'instal·la el comunisme i Jimmy Carter fa sancions contra la URSS.
El Mariscal Tito dirigia Iugoslàvia. Les seves polítiques el van separar de la URSS i inauguren un nou model anomenat SOCIALISME AUTOGESTIONARI. Es manté al Pacte de Varsòvia i es converteix en un dels impulsors dels moviments dels països no alineats. A la Xina, la revolució del 49 i l'ingrés de la Xina al bloc comunista van ser acollits per la URSS. El 59, les relacions entre Xina i URSS es deterioren perquè els dirigents xinesos volen iniciar un camí socialista.
A Hongria, el dirigent comunista Nagy fa mesures com sortir del Pacte de Varsòvia i els altres comunistes no hi estan d'acord i reclamen la intervenció de la URSS: es crea una revolta. Tots els països comunistes ajuden a Hongria i el resultat és l'expulsió de Nagy i la seva execució. A Txecoslovàquia, un procés semblant. Dubček inicia un procés de democratització conegut com la PRIMAVERA DE PRAGA. No és ben vist i la URSS envaeix el país.
Alemanya i França fan polítiques de conciliació. Alemanya parla amb països del bàndol contrari. Els EUA lideren per sobre d'Europa. La UE és una resposta al lideratge dels EUA. La gent expressa la seva opinió.