La Coexistència Pacífica i la Revolució Xinesa
La coexistència pacífica i l'equilibri del terror
La coexistència pacífica es va aconseguir gràcies a l'equilibri del terror, ja que les dues superpotències havien arribat a tenir la mateixa quantitat d'armes.
Factors de la nova etapa internacional
- La multiplicació de les aliances militars: Es van crear noves aliances per tal de prevenir l'efecte dominó que la Revolució Xinesa podia exercir a la resta d'Àsia. Els EUA van accelerar la modernització del Japó i van autoritzar el rearmament.
- L'aparició de nous dirigents: Eisenhower va dur a terme una política exterior moderada als EUA. A l'URSS, Khruixtxov va ser el primer a proposar un programa de coexistència i respecte mutu entre els blocs.
La crisi del sistema bipolar i el policentrisme
L'establiment d'una situació policèntrica en les relacions internacionals va potenciar l'hegemonia dels països no alineats (aquells que no pertanyien a cap aliança militar).
- En el bloc oriental: Es va produir un distanciament entre la Xina i l'URSS; als anys 70, la Xina es va presentar com a model alternatiu.
- En el bloc occidental: Va finalitzar el dirigisme nord-americà quan alguns països europeus van qüestionar l'excessiva dependència i subordinació als seus interessos polítics i econòmics.
La Conferència de Bandung (1955)
- Reconeixement del deute que tenien envers l'humanisme europeu.
- Voluntat d'equilibrar les tendències prooccidentals i comunistes.
- Programa de reivindicacions del Tercer Món:
- La condemna del colonialisme.
- El reconeixement de la sobirania i la igualtat de totes les nacions.
- Rebuig de la ingerència d'uns estats en uns altres.
- Rebuig del racisme.
- La voluntat de desarmament i la prohibició de l'armament atòmic.
Fases de la Revolució Xinesa
- L'estat socialista: Primera etapa de consolidació del règim.
- El Gran Salt Endavant: Es va rebutjar el model soviètic i es van organitzar les comunes populars en substitució de les cooperatives. Es va consagrar la descentralització de la gestió com a fórmula de planificació.
- La Revolució Cultural: Mao va promoure una mobilització del poble contra l'aparell anquilosat del Partit Comunista. Es va repudiar l'estructura vertical del poder, optant pel seu control des de les bases com una autèntica dictadura del proletariat. Es va intentar superar la divisió entre treball material i intel·lectual, creant lligams de solidaritat entre estudiants i, sobretot, entre pagesos.