Color, textura, porosidad i estructura del sòl: guia de propietats edafològiques

Color del sòl

El color depèn de la proporció entre elements orgànics i minerals. Poden ser heretats de la roca mare i adquirits durant l'edafogènesi. Canvia amb la humitat.

Matiz: expressa la longitud d'ona dominant. Considera rojo, groc, verd, blau i porpra. El rojo és habitual en sòls tropicals per la deshidratació de minerals d'argila; el verd o blavós és propi de sòls sense oxigenació.

Brillo: és el grau de claredat o foscor del color en comparació amb el blanc. Varia segons el contingut d'humitat.

Croma: expressa la puresa del color del matiz.

Característiques dels colors

• Rojo: sòls amb minerals d'argila que alliberen Al i Fe₂O₃ (hematites). En climes càlids i secs aquesta alliberació es deu a la deshidratació provocada per la sequera. Són freqüents a l'horitzó B i són indicadors d'una bona aireació.
• Pardo-groguenc i taronja: presència d'hematites per excés d'humitat en època de pluges. Si hi ha mal drenatge, l'hematites es transforma en lepidocrocita. Sòls de climes temperats i frescos, i climes tropicals i subtropicals.
• Negre o fosc: poden ser sòls amb alt contingut de m.o. o abundants en òxid de manganès, o formats sobre cendres volcàniques. És característic de l'horitzó A. Pot trobar-se a l'horitzó B en podzols (boscos de coníferes).
• Gris: presència de compostos de Fe que experimenten cicles d'oxidació-reducció (transferència d'electrons). Solen trobar-se en condicions d'humitat excessiva; en condicions reductores pot tornar-se blavós o verdós quan es formen sulfurs.
• Blanc o clar: alliberament d'àcids húmics de l'horitzó A cap al B. També s'associa a la presència de quars, feldespat, minerals d'argila, calcita, guix, sals solubles i CaCO₃ (carbonat de calci).
• Pardo: sòls amb contingut moderat de m.o. i òxids de Fe; solen tenir bon drenatge.

Contingut d'elements gruixuts

Grava (2-4 mm), canto (4 mm-25 cm) i bloc (>25 cm). Quan els elements apareixen en superfície es parla de pedregositat, que és beneficiosa per a la retenció de la humitat.

Proporció, forma, mida, homogeneïtat, distribució, composició, grau d'alteració i color.

Textura

Minerals de diversa mida i composició:

• Arena: és la fracció més gran. Un horitzó amb més del 80% d'arena és arenós. Composició de grans de quars. Elevada permeabilitat i poca m.o.
• Llim: partícules de mida mitjana-fina. Un horitzó amb més del 85% és limós. Menys permeable que l'arenós i més que l'argilós.
• Argila: fracció fina. Un horitzó amb més del 40% d'argila és argilós. Molts porus petits, baixa permeabilitat que afavoreix un drenatge lent. Si se satura s'impermeabilitza, cosa que provoca entollament: sòls pesants.

Porositat

Porositat: percentatge d'espais lliures en la fase sòlida del sòl. El seu volum condiciona el comportament dels fluids i depèn de la textura i l'estructura.

Estructura

Estructura: forma d'agrupació de les partícules del sòl. La unió de peds conforma l'estructura. Els peds s'uneixen entre si per la força de cohesió interna entre partícules i col·loides. Condiciona l'aireació, la circulació hídrica i la capacitat de penetració de les arrels. Depèn de la mida, el grau de desenvolupament i la forma dels peds.

• Migranosa: partícules soltes i gairebé esfèriques. Pocs punts de contacte i alta permeabilitat. Horitzó A.
• Granular: més compacta que la migranosa; depèn de la mida dels porus.
• Angular: peds polièdrics amb superfícies planes i vores marcades. Permeabilitat moderada. Horitzó B.
• Subangular: polièdrics amb superfícies poc planes i vores marcades. Permeabilitat moderada; abunda a l'horitzó B.
• Prismàtica: peds que formen pilars verticals. Permeabilitat moderada als horitzons B i C.
• Columnar: peds verticals amb zona superior arrodonida. Permeabilitat moderada; estructura poc freqüent.
• Laminar: peds distribuïts en capes fines que s'acumulen horitzontalment. Textura argilosa molt poc permeable.

L'estructura pot canviar per pluges abundants que provoquen la migració de col·loides, per l'expansió d'argiles hinchables en mesos humits, per un laboreig excessiu que ocasioni pèrdua de m.o., acidificació, descalcificació o compactació pel pes de la maquinària agrícola sobre sòls massa humits.