Colp d'Estat Militar de 1936: Conspiració, Guerra Civil i Batalles
Colp d'Estat Militar
5.4 Colp d'Estat Militar: conspiració militar; el Govern va intentar desarticular la trama colpista. Instruccions generals: Mola, el director del colp militar, va ordenar una acció extremadament violenta. Primer: estat de guerra; després, detenció dels principals polítics i sindicalistes d'esquerra. Pla: revoltes per aconseguir el poder en diverses zones. De insurrecció militar a Guerra Civil
1.1 Insurrecció militar
El general Franco va proclamar l'estat de guerra. Entre el 18 i el 20 de juliol de 1936, l'alçament militar s'estengué per la resta del territori espanyol amb resultats diversos. Triomfà a Espanya a Andalusia, Navarra, Saragossa, Aragó, Galícia, Canàries, Mallorca i Castella la Vella. Les grans ciutats com Madrid, Barcelona, València, Cartagena, el País Basc i Catalunya van aconseguir frustrar la insurrecció.
1.2 Divisió d'Espanya
Espanya va quedar dividida en dues zones enfrontades. Aproximadament la meitat de l'exèrcit, la marina, l'aviació, les forces de seguretat i la Guàrdia Civil van restar fidels al Govern republicà. Les tropes millor preparades estaven a favor de la insurrecció. L'exèrcit republicà va quedar desarticulat i es va debilitar molt la República. En els primers mesos, el poder de cada zona es va consolidar. Finalment, a l'estiu de 1936, la insurrecció va dur a una Guerra Civil, amb dos bàndols: els insurrectes, que es denominaven nacionals, buscaven restablir l'ordre i exterminar els enemics de la pàtria, amb el suport de les oligarquies, els catòlics, els partits de dretes i l'Església; i els republicans, que defensaven el sistema legal, democràtic i constitucional.
Internacionalització de la Guerra Civil
2.1 Context internacional
La por a una nova guerra mundial i les expansions democràtiques i règims totalitaris (Itàlia i Alemanya) marcaven el context europeu.
2.2 Comitè de No Intervenció
Va ser un acord entre França i el Regne Unit per no intervenir i vigilar el tràfic d'armes. Els Estats Units no s'hi van sumar. Va ser una farsa: el Govern legítim republicà va quedar en desavantatge.
2.3 Ajuda i intervenció estrangera
La República va rebre ajuda militar de la URSS (Stalin) i de França i Mèxic. L'ajuda soviètica va ser material bèl·lic, pilots i tècnics importants per sostenir la República. Va haver-hi intervenció estrangera a favor de la República amb les Brigades Internacionals, voluntaris motivats per la causa republicana, organitzats per dirigents comunistes. La República va finançar la guerra amb les reserves d'or del Banc d'Espanya.
Els insurrectes tenien raons polítiques i estratègiques: Hitler i Mussolini van veure en Espanya un camp de proves per al material militar i noves tàctiques. Alemanya va enviar la Legió Còndor; Itàlia, el Corpo di Truppe Volontarie (CTV) i l'Aviazione Legionaria. L'ajuda militar nazi i feixista va ser decisiva per a la victòria insurrecta. Els capitals espanyols i multinacionals angloamericans van invertir en subministraments de petroli i transport.
Operacions militars
3.1 Batalla de Madrid (març 1936 - març 1937)
L'objectiu era entrar a Madrid i consolidar la insurrecció, però Mola va ser aturat a la serra de Guadarrama. Els insurrectes van prendre Badajoz. Franco va alliberar l'Alcàsser de Toledo, assetjat per la República. El retard de l'operació a l'Alcàsser va permetre reorganitzar la defensa de Madrid. El Govern republicà va abandonar Madrid i es va traslladar a València. Els sindicats i els obrers van resistir amb el crit «No passarán», lema de la República. Al desembre, Franco va renunciar a l'assalt a Madrid. La batalla de Madrid es va allargar fins al març de 1937 amb la batalla del Jarama i la de Guadalajara, on l'exèrcit popular republicà va derrotar cosa l'exèrcit italià. Les tropes feixistes van ocupar Màlaga el febrer de 1937.
3.2 Caiguda del Nord (abril - octubre 1937)
Franco va canviar d'estratègia, iniciant una guerra de desgast i ocupació de territori. Va dirigir la seva ofensiva contra el nord industrial, sota domini republicà, una zona aïllada del resta d'Espanya republicana i fragmentada políticament. La Legió Còndor va llançar bombes sobre Durango i Guernica. Al juny de 1937 va caure Bilbao i es va ocupar el País Basc. La batalla de Brunete va ser un fracàs republicà, amb la presa de Santander. La ofensiva republicana va recuperar Saragossa. Franco va entrar a Gijón a l'octubre de 1937 i va prendre el nord.
3.3 Batalla de Terol i batalla de l'Ebre (desembre 1937 - novembre 1938)
El febrer de 1938 es va lliurar la batalla de Terol, una de les més cruels de la guerra, amb superioritat franquista. La derrota va tenir resultats desastrosos per a la República, que es va desplomar. L'ofensiva franquista a Aragó va ser superior i les forces republicanes van quedar desplomades. Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, dividint Espanya en dues zones i aïllant Catalunya. La República va llançar una gran ofensiva a la batalla de l'Ebre, però el desgast va esgotar l'exèrcit republicà.
3.4 Final de la guerra (desembre 1938 - abril 1939)
El 1938 Franco va llançar una ofensiva sobre Catalunya. El 1939 Barcelona va ser ocupada i després Girona. A Madrid es va revoltar el coronel Casado contra el president Negrín. Franco va ocupar Madrid l'1 d'abril de 1939.