Comentari de text el comte arnau
·El 1900 publicà Visions i Cants, una obra plena de vitalisme en què Maragall s'erigeix en portaveu de la col.Lectivitat.Hi descriu els grans personatges de la mitologia popular catalana. El llibre conté la primera part d' ''El comte Arnau''
·El 1903 llegí el discurs ''Elogi de la paraula'. Maragall hi exposa la teoria de ''La paraula viva'', que parla de la tasca dels poetes, i en particular de la singular relació que mantenen amb les paraules, el seu material de treball.
·El 1904 publicà Les disperses, on mostra una gran atraccíó per la natura, no com si fos un organisme misteriós, sinó com una cara visible de Déu. El llibre inclou la cançó La ginesta.
·El 1906 va publicar Enllà, que conté la segona part d' El comte Arnau.
·El 1909 publicà a La veu de Catalunya el poema Oda nova a Barcelona, després inclòs en el llibre Seqüències
·El 1911 va publicar el seu darrer llibre, Seqüenciès, que inclou la tercera part d'El comte Arnau i el Cant Espiritual. Maragall havia iniciat un important canvi de temàtica: ara la reflexió i la preocupació per la fe cristiana esdevenien elements importants.
Oda nova a Barcelona:El poema Oda nova a Barcelona, consta de dos fragments, escrits en dos moments diferents: La primera part és més pròxima al poema 'A Barcelona' de Jacint Verdaguer, si bé l'oda de Maragall mostra el Realisme i el vitalisme que són propis d'aquest autor. Si bé l'oda de Maragall mostra el Realisme i el vitalisme que són propis d'aquest autor.En canvi, la segona part està tenyida dels efectes de la Setmana Tràgica. El poeta passa a la preocupació pel clima social, que relaciona amb el moviment obrer, en una ciutat plena de fàbriques.El comte Arnau és un personatge literi català present tant en canons populars com en l'obra de poetes cultes.
Maragall va escriure tres parts d' El comte Arnau.La primera part, titulada Comte Arnau, ens mostra un personatge egocèntric i orgullós, pròxim a la figura del geni modernista solitari. Maragall entén la vida com un exercici lliure i sense renúncia del goig del poder i de tota mena de plaers del cos i de l'ànima, el comte , que rapta Adalaisa, un antic amor seu que s'ha reclòs en un convent.
La segona part, titulada L'ànima, representa un personatge tràgic, vençut i fantasmal, que cerca el perdó dels seus crims per part de la seva esposa.I ens mostra la imatge del mite, més pròxima a la tradició popular, com a esperit errant.
La tercera part, titulada 'La fi del comte Arnau' presenta de nou l'individu sol, destinat a salvar el món. (2)