El Comerç a l'Imperi Romà: Rutes Marítimes, Ports i Gremis

El comerç a l'Antiga Roma

Una de les activitats que més romans va ocupar van ser tots aquells oficis relacionats, d’una manera o d’altra, amb el comerç. Tots els territoris de l’Imperi van ser objecte comercial, i així es van establir moltes rutes que facilitaven el transport de tota mena de mercaderies.

Tendències comercials principals

En el món romà van existir diverses tendències comercials:

• Els productes que anaven cap a Roma, la gran consumidora de productes bàsics i de luxe.
• Els productes que s'intercanviaven entre les províncies.
• El comerç que es duia a terme amb territoris que no formaven part del món romà.

Aquests productes, que anaven en totes direccions per l’Imperi romà, es transportaven generalment per via marítima, ja que les vies terrestres s’utilitzaven més per a finalitats militars i administratives. Distribuïts al llarg de la costa mediterrània hi havia un gran nombre de ports per acollir els nombrosos vaixells de càrrega que hi ancoraven amb els productes més variats i exòtics.

Fins a Roma arribaven totes les rutes marítimes del Mediterrani, ja que era necessari importar molts productes de l’exterior per abastir la seva gran quantitat d’habitants. Al port d’Òstia i de Puteoli arribaven tota mena de productes que provenien d’altres ports importants de la Mediterrània, com Alexandria, Cartago, Narbona, Arle o Tarragona.

Mercuri, el déu del comerç

Mercuri era el déu del comerç, dels viatges i dels robatoris. Portava unes ales al casc i a les sandàlies per anar amb rapidesa d’un lloc a l’altre. Per aquest motiu va ser venerat pels comerciants.

La vida als ports romans

Era impressionant la gran quantitat de persones que treballaven als ports per descarregar, emmagatzemar i distribuir els productes, en el manteniment dels vaixells, etc. Un cop els vaixells arribaven a un port, com el d’Òstia per exemple, calia descarregar tots els productes i guardar-los en uns magatzems anomenats horrea.

Aleshores arribaven els comerciants, grans i petits, que compraven la mercaderia per vendre-la a la ciutat. Aquests productes s'havien de transportar per via terrestre o, millor encara, per via fluvial —com era el cas de Roma—, ja que aquest sistema permetia transportar grans quantitats de mercaderies.

Rutes i temps de transport

Els viatges marítims eren relativament ràpids per a l'època. Per exemple, un viatge de Tarragona a Òstia durava uns 4 dies, i des d’Alexandria, uns 18 dies.

Productes i procedències

Els productes que arribaven a Roma provenien de tots els racons de l'Imperi i més enllà:

• Península Ibèrica: plom, plata, coure i oli d’oliva.
• Vall del Nil: papir.
• Orient: fusta, llana i carn de cacera.
• Bàltic: ambre.
• Índia: espècies, corall i pedres precioses.

El Mont Testaccio: un testimoni del comerç

El Mont Testaccio és una muntanya artificial composta per les restes de més de 40 milions d’àmfores utilitzades per al transport d’oli d’oliva procedent d'Hispània i l'Àfrica. Les àmfores servien per transportar líquids, sobretot aigua, vi i oli.

S'ha trobat a Òstia un enorme magatzem d’unes 10 hectàrees de terreny que ens permet intuir el gran volum de mercaderies que s'hi gestionava. Una altra evidència és el fòrum de la mateixa ciutat portuària, una veritable llotja on estaven ubicades les corporacions de mercaders, així com les associacions dels qui treballaven al port i controlaven les mercaderies: els mesuradors del blat, els descarregadors, els transportistes, etc. Segurament és fàcil imaginar el bullici d’un port important com el d’Òstia si ens apropem i passegem per algun dels ports actuals repartits per tota la Mediterrània.

Les corporacions de mercaders: els gremis romans

Tanta activitat comercial requeria una gran organització. Per tenir més força com a grup dins d'aquest gran moviment econòmic, es van formar corporacions o associacions professionals (collegia) en les quals col·laboraven tant els grans patrons com els plebeus assalariats.

Tipus de corporacions

Existien corporacions de grans mercaders, com els majoristes de blat, vi i oli, així com d'altres professionals clau:

• Empresaris que construïen, equipaven i mantenien els vaixells en bon estat.
• Enginyers navals.

La majoria de corporacions, però, estaven formades per petits mercaders, detallistes i, sobretot, persones que tenien un veritable ofici a més de ser venedors.