El Comerç Marítim i el Regne de València al S.XV: Institucions, Economia i Art Gòtic
El comerç marítim i el Regne de València al S.XV
El comerç marítim, amb normes jurídiques, va ser utilitzat en tota l'àrea mediterrània. Es van crear altres institucions a València (mercantils) com la Taula de Canvis i Dipòsits (banca municipal) i la Llotja de la Seda, que mostren un desenvolupament comercial.
3.3. Les Institucions de Govern
El Regne de València devia fidelitat i obediència al monarca, però tenia institucions pròpies i sobiranes que eren:
- Corts Valencianes: Convocades per primera vegada per Jaume I per jurar els Furs de València (1261) i es va comprometre a que els seus successors renovarien el jurament. Elaboraven lleis i presentaven les seues queixes al monarca, el qual els demanava ajuda i el pagament de nous impostos.
- Generalitat de València: Creada per les Corts (1418). Recaptava impostos, defensava els Furs i controlava les accions del monarca.
- El Lloctinent General o Virrei: Representant del rei i posseïa la màxima autoritat militar.
- Consell Municipal: Es crearen per al govern de les ciutats.
- Jurats: Elegits anualment pel patriarcat urbà (mercaders rics, banquers i nobles).
4. L'Expansió Econòmica del S.XV
4.1. L'Agricultura
Al segle XV, València tenia 250.000 habitants, la major part dels quals eren llauradors. L'agricultura va augmentar en superfície cultivada i s'ampliaren les terres de regadiu amb la construcció d'obres, com ara la Séquia Reial del Xúquer, i les séquies del Millars que transformaren la plana litoral en una gran horta. El blat, la vinya i l'olivera eren els cultius més generalitzats. També es cultivava l'arròs de la Plana, de l'Horta i la Ribera, la canya de sucre de la Safor i els ametlers, les garroferes i les figueres de la Marina. També eren cultivades les plantes industrials (lli, cànem, espart i morera), productes tintoris (grana i alquena) i espècies (pebre i safrà). Els ramats d'ovelles transhumants abundaven al Nord, als Ports i al Maestrat.
4.2. L'Auge de les Manufactures
Les manufactures van viure un gran auge: destacà la indústria tèxtil (draps de llana), la ceràmica (amb centres a Manises i Paterna) i la paperera (beneficiada per la invenció de la impremta).
4.3. Les Rutes Comercials
En el sXV, el Port de València es va convertir en una escala obligada de les rutes marítimes cap a l'Atlàntic i nord d'Àfrica, i en una plaça de primer ordre en el comerç internacional.
La Ciutat de València en el S.XV
València tenia al voltant de 70.000 habitants (la ciutat més poblada de la Península i d'Europa). Dins del recinte emmurallat vivien 40.000 persones (majoria cristianes). Hi havia un barri musulmà (la moreria) i un barri jueu (el call) que s'havia assaltat en 1391, que provocà que molts jueus abandonaren la ciutat. Mudèjars i jueus es convertiren al cristianisme (molts d'ells).
L'Art Gòtic al Regne de València
El naixement i la consolidació del Regne de València va fer que construïren nombrosos edificis, seguint l'estil gòtic de l'època (s.XIII, XIV i XV). Els edificis islàmics es van destruir o reformar i se n'alçaren de nous: catedrals, ajuntaments, llotges i altres construccions adaptades a les necessitats de la nova societat cristiana. També es van fer reformes urbanístiques que van canviar el traçat dels carrers i les places de les ciutats i viles.
El Gòtic Religió
Es van construir catedrals, com la de València (1262). De les 3 portes que hi ha, només la porta dels Apòstols és d'estil gòtic. A l'exterior destaca el Miquelet (torre de campanar octogonal) i esglésies en les que destaquen Santa Maria de Morella i Sant Bartomeu de Xàbia (el campanar es va utilitzar com a torre de guaita).
El Gòtic Civil
Es van construir edificacions civils d'estil gòtic entre els segles XIII i XV, que van servir per a allotjar-hi els nous òrgans de govern i les activitats artesanes i comercials. La majoria d'exemples d'arquitectura civil gòtica es troben a València: el Palau de la Generalitat, les Drassanes del Grau, l'Almodí, la Porta dels Serrans, les Torres de Quart.