Comissió Europea: funcions, composició i poders (TUE/TFUE)

La Comissió Europea

La Comissió és la institució que té com a principal missió la defensa i promoció dels interessos de la Unió Europea (art. 17.1 TUE). És el motor de la construcció europea i, en aquest sentit, ha d’adoptar totes les mesures que vagin en aquesta direcció. Actua amb independència dels Estats i representa l’element federal de la integració.

Composició (art. 17 TUE)

• Actualment està formada per 27 comissaris, nomenats per un mandat de cinc anys, entre persones competents i compromeses amb la construcció europea. L’article 17.5 del TUE parla de la possibilitat de reduir el nombre de comissaris a dos terços del nombre d’Estats, però això no ha succeït. Els Estats són molt reticents a deixar de nomenar un nacional seu per al càrrec de comissari de la Unió. Això genera una Comissió sobredimensionada (massa carteres).
• Està presidida pel president. Des de l’1 de desembre de 2019 presideix la Comissió l’alemanya Ursula von der Leyen. Té vuit vicepresidents i un d’ells és l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat (des de l’1 de desembre de 2019: Josep Borrell).
• Mecanisme d’elecció del president i dels comissaris: art. 17.7 TUE. El Consell Europeu (els caps d’Estat i de Govern de la UE), a partir dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu, proposa per majoria qualificada un candidat a president de la Comissió. Un cop elegit pel Parlament per majoria, el Consell Europeu, amb el president de la Comissió, proposarà el nomenament de la resta de comissaris. Obtinguda l’aprovació del Parlament dels candidats proposats, el Consell Europeu nomenarà la Comissió.
• Els comissaris han de dur a terme la seva tasca amb absoluta independència i no poden rebre ordres o instruccions dels Estats (art. 245 TFUE).

Organització i funcionament

• El president té un paper fonamental en la configuració interna de la Comissió. El Tractat de Lisboa ha accentuat el caràcter presidencialista de la institució (art. 17.6 TUE).
• La Comissió actua de manera col·legiada: hi ha un repartiment de competències entre els seus membres (carteres). Les reunions se celebren cada dimecres.
• La Comissió compta amb una estructura administrativa amb funcionaris que treballen tant a Brussel·les, a les seus radicades als Estats com a l’estranger. La seva seu és a Brussel·les.

Poders (art. 17.1 i 2 TUE)

• Poder d’iniciativa normativa: quasi-monopoli de la iniciativa legislativa dins la UE. Amb caràcter general, els actes legislatius de la UE només es poden adoptar a proposta de la Comissió, excepte quan els tractats disposin una altra cosa. La Comissió proposa la norma i el Consell i el Parlament Europeu l’adopten. També pot presentar propostes legislatives a instància d’altres institucions com el Parlament Europeu o el Consell (arts. 225 i 241 TFUE) i també dels particulars a través de la iniciativa legislativa popular europea (un milió de signatures — art. 11 TUE i art. 24 TFUE).
• Poder de decisió: sobretot de caràcter executiu o reglamentari. Correspon a la Comissió l’execució del dret de la UE (art. 291 TFUE) per delegació dels Estats membres.
• Poder de gestió: gestió del pressupost i dels diferents fons europeus.
• Poder de control del dret de la UE: diferents manifestacions, entre d’altres, l’article 258 TFUE (recurs per incompliment). Té també un paper important en garantir la lliure competència entre les empreses al mercat interior, cosa que li permet imposar multes a empreses infractores.
• Poders en matèria de relacions exteriors: vinculats al fet que l’Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat és vicepresident de la Comissió i a l’existència del Servei Europeu d’Acció Exterior.

2.