Comparació entre cèl·lules eucariotes i procariotes
EUCARIOTA:
Material genètic constituit per una sola fibra de DNA
Membrana plasmàtica conté colesterol
Té un nucli diferenciat per una membrana nuclear
Té molts orgànuls citoplasmàtics
Mesura: De 10 a 100 µm de diàmetre.
PROCARIOTA:
Material genètic constituit per una sola fibra de DNA
Membrana plasmàtica no conté colesterol
No té un nucli diferenciat per una membrana nuclear
Té molt pocs orgànuls citoplasmàtics (ribosomes)
Mesura: De 0,2 a 2 µm de diàmetre.
ANIMAL:
No paret cel·lular
No cloroplasts
Vacúols més abundants i més petits.
Grànuls de reserva de glicogen
Aprell de Golgi gran
Centríols
Lisosomes
Flagels en algunes
Cilis en algunes
No glioxisomes
No plasts
VEGETAL:
paret cel·lular
cloroplasts
Vacúols menys abundants i més grans.
Grànuls de reserva de midó
Aprell de Golgi petit
No centríols
No lisosomes
Flagels
Cilis
glioxisomes
plasts
Duplicació o replicació del DNA:
TEORIA SEMICONSERVADORA:
L’enzim helicasa obre i separa les dues cadenes de DNA trencant els ponts d’hidrogen.
A partir de cada cadena (motlle) se’n formen les complementàries afegint les bases corresponents.
L’enzim primasa sintetitza el primer fragment d’ADN (uns 10 nucleòtids), anomenat primer que actua com a encebador.
El DNA-polimerasa continua sintetitzant en direcció 5’ – 3’ el filament complementari, que es de creixement continu, a partir de l’encebador.
Sobre el filament antiparal·lel, el DNA-polimerasa només sintetitza uns 1000 nucleòtids de DNA, a mesura que es va obrint, es van sintetitzant petits fragments anomenats fragments d’Okazaki.
El DNA-lligasa lliga els diferents fragments d’Okazaki creant un filament de creixement discontinu.
Cada doble hèlix tindrà al final una cadena antiga i una acabada de sintetitzar.
Transcripció: Transmissió de la informació genètica del DNA fins als ribosomes, pas d’una seqüencia de DNA a RNA.
S’obre la doble cadena d’ADN .
Se sintetitza el preRNAm afegint les bases nitrogenades complementàries a les de la cadena de DNA.
Traducció: Conversió de la seqüencia de ribonucleòtids del RNAm en una seqüència d’aminoàcids.
L’RNAm s’uneix a la subunitat ribosòmica petita i aquesta es mou fins que arriba al codó d’iniciació.
S’estableixen enllaços d’hidrogen entre el codó i l’anticodó, que s’uneix a la subunitat ribosòmica gran.
Cada codó codifica per un aminoàcid, és a dir, que l’ARNt porta al braç acceptor l’aminoàcid corresponent per al triplet traduït de l’ARNm.
Quan arriba un triplet sense sentit, es finalitza la síntesi de la proteïna i l’RNAm i les dues subunitats ribosòmiques se separen.
Centre A: Centre acceptor (on arriben els RNAt per fer la traducció).
Centre P: Centre peptidil (on se situa l’RNAt amb l’anticodó complementari al del RNAm que s’està traduint en el moment).
Centre E: Centre de sortida (on se situa l’RNAt que ja no té l’aminoàcid).